Francis Blanche

Francis Blanche, nascut François Jean Blanche el 20 de juliol de 1921 a París, va ser un artista francès polifacètic. Va treballar com a actor, cantant, humorista i autor. El seu pare, Louis Blanche, era actor d'escena, i el seu oncle, Emmanuel Blanche, era pintor. Les seves aptituds intel·lectuals eren evidents des de la infància; va acabar l'escolaritat secundària als catorze anys, un rècord llavors per a la persona més jove de França. Un atac de cor, resultat del seu diabetis tipus 1 no tractada, va causar la seva mort a París el 6 de juliol de 1974; tenia 52 anys.

La carrera de Blanche va començar amb aparicions a la ràdio el 1944 a Radio-Bretagne a Rennes. Va guanyar prominència durant els anys 40 i 50 com a part de la companyia teatral de Robert Dhéry, Les Branquignols, apareixent a la pel·lícula *Ah! Les belles bacchantes* (1954) amb ells. Va col·laborar freqüentment amb Pierre Dac, formant un duo còmic que va crear obres com *Le Sâr Rabindranath Duval* (1957). Juntament, van produir la sèrie radiogràfica *Malheur aux barbus*, emesa del 1951 al 1952, i més tard la van revifar com a *Signé Furax*, que es va emetre del 1956 al 1960 amb més de 1.000 episodis diaris. També era conegut per inventar i autoritzar famoses bromes telefòniques emeses a la ràdio.

Al llarg de la seva carrera, Blanche va actuar en nombroses produccions teatrals, incloent-hi Tartuffe i Néron , i va aparèixer a l'opereta Chevalier du Ciel (1955). Va protagonitzar més de vint pel·lícules, incloses Frederica (1942), They Are Twenty (1950) i Les Tontons flingueurs (1963) on va interpretar Maître Folace. Va col·laborar freqüentment amb el cineasta Georges Lautner, apareixent també a Les Barbouzes (1964). L'estil còmic de Blanche sovint implicava parodiar la música clàssica; per exemple, va crear una peça basada en 'Die Forelle' de Schubert, i va transformar la cinquena simfonia de Beethoven en un homenatge musical a la penjadora. Va escriure diverses obres incloses Mon oursin et moi (1972) i Pensées, répliques et anecdotes (1972). Està enterrat al cementiri d'Èze.