Directori global de talent

Còmics: Regne Unit

Directori de còmics: Regne Unit. Perfils, biografies, fotos i enllaços a xarxes socials.

327 còmics

Ariane Sherine

Ariane Sherine, nascuda Ariane Sherine Juniper a Londres el 3 de juliol de 1980, és una còmica, escriptora, autora, periodista i compositora britànica. Professionalment, és coneguda com a Ariane Sherine. La seva àmplia producció creativa abasta l'escriptura per a televisió i publicacions, la interpretació de comèdia en directe i la publicació de música sota el nom artístic Ariane X. Es descriu a si mateixa com una escriptora i còmica del nord de Londres. La carrera de Sherine va començar d’escurà, amb una connexió inusual amb Duran Duran. Als 16 anys, la van expulsar de l’escola. Durant la seva tarda adolescència, va passar temps al seu estudi i va aportar veus i piano en dues cançons del seu àlbum de 1993, *Pop Trash*. Va començar el periodisme als 21 anys, fent ressenyes d’àlbums per a NME, i més tard va escriure per publicacions com The Observer, The Spectator, The Sunday Times, The Independent, NME i New Humanist. També va estudiar producció musical a la Universitat de Westminster a partir dels 19 anys, i va treballar com a cantant i pianista en bars i hotels. Del 2002 al 2008, diversos programes britànics van utilitzar el seu humor, entre ells 'My Family' i 'Two Pints of Lager and a Packet of Crisps'. Les aventures creatives de Sherine han donat lloc a diversos projectes notables. La campanya "The Atheist Bus Campaign", que s'expandí per incloure 13 nacions, va ser iniciada per ella el 2009. El 2003, va arribar a la fase final del concurs "Laughing Horse New Act of the Year". També, el 2002, va obtenir el segon premi al "BBC Talent New Sitcom Writers' Award". Des de llavors, ha escrit més de 75 articles per la secció "Comment & Debate" de The Guardian, amb l'aprovació de Charlie Brooker aproximadament el 2008. 'Shitcom', la seva primera novel·la, es va publicar de forma independent al juliol del 2021 i s'inspira en el seu treball com a escriptora de televisió còmica. Va publicar el llibre "Talk Yourself Better" el 2018 i va escriure la biografia musical "The Real Sinéad O’Connor". La seva carrera musical inclou el grup de pop còmic The Lovely Electric, que va publicar un àlbum el 2014. Al juny del 2021, va llançar el podcast "Love Sex Intelligence". El seu primer disc pop en solitari, "Better", explora temes profunds i personals com la separació dels pares i la violència; va arribar al febrer del 2024 mentre ella rebia el Crèdit Universal. La col·lecció conté correspondència amb la seva filla, Lily, de 12 anys, sobre la depressió, l'ansietat, la malaltia mental, els pensaments suïcides, l'avortament i la violència domèstica.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Ben Elton

Benjamin Charles Elton, un còmic i autor britànic, ha contribuït a scripts i producció a través de la televisió, ràdio, film, novel·les, teatre i espectacles musicals, mentre que també actua com a un acte d'estracenes i que apareixen a la pantalla. Va sorgir com una figura prominent a l'escena de la comèdia alternativa dels anys 80, treballant per l'esquerra de la sàtira política d'Al principi de la seva rutina.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Brian Blessed

Brian Blessed, un actor característic britànic, orador i explorador, va néixer el 9 d'octubre de 1936 a Mexborough, West Riding de Yorkshire. La seva infància va incloure un pare miner de carbó socialista, William Blessed, i una mare, Hilda Wall, que va patir un col·lapse nerviós i va rebre tractament amb xoc elèctric quan ell tenia catorze anys. És reconegut per la seva veu distintiva i la seva presència més gran que la vida, qualitats que han definit la seva carrera al llarg de més de sis dècades. A principis de la seva vida, va assistir a l'escola secundària Bolton on Dearne i es va destacar com a campió escolar de boxa. Després d'estudiar, Blessed va servir al Regiment de la RAF per servei nacional. Després d'això, es va dedicar a l'actuació, obtenint una beca a l'Escola de Teatre Bristol Old Vic el 1956. La seva carrera actoral va començar amb el paper de l'agent de policia "Fancy" Smith al drama policial entre 1962 i 1965. Les oportunitats van continuar sorgint, incloent una oferta per al paper del Doctor a el 1966, que va rebutjar. Blessed també va actuar en produccions com (1981), interpretant Bustopher Jones i Old Deuteronomy. Blessed va demostrar la seva aptitud per a la comèdia a través de personatges com el rei Ricard IV en la temporada inicial de Blackadder (1983), i participant en quatre pel·lícules shakespearianes de Kenneth Branagh: Enric V (1989, que va obtenir una puntuació del 97% a Rotten Tomatoes), Molt de què parlar (1993), Hamlet (1996) i Com us agrada (2006). A més de la seva carrera d'actor, és un alpinista expert, havent ascendit amb èxit l'Everest en tres ocasions i conquerit el cim del Kilimanjaro. Pel seu reconeixement tant a les arts com a les activitats benèfiques, va rebre la distinció d'Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) el 2016. Continua treballant com a animador post-sopar, compartint històries divertides de la seva carrera d'actor i les seves experiències d'alpinisme, sovint rebent una ovació entusiasta.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

David Frost

David Frost, nascut David Paradine Frost el 7 d'abril de 1939 a Tenterden, Kent, va ser un presentador de televisió anglès, periodista, còmic, escriptor i personalitat mediàtica. Va assistir al Gonville and Caius College de Cambridge, on es va graduar amb una tercera menció en anglès el 1958, i allà també va exercir com a editor de *Varsity* i *Granta*, i secretari de la Societat Dramàtica Footlights. Inicialment estudiava per al ministeri religiós, va fer una breu formació com a predicador local metodista, influït pel seu pare, que era ministre metodista d'ascendència hugonot. Durant els seus anys escolars, va participar en futbol i criquet, fins i tot rebent una oferta de contracte del Nottingham Forest F.C. La carrera de Frost va guanyar rellevància el 1962 quan va presentar el programa satíric *That Was the Week That Was* (TW3) a la BBC. Va continuar presentant programes de televisió com *The Frost Report* (1966) i *The Frost Programme* (1966-1968). També va fer actuacions de comèdia en directe en llocs com Quaglinos i The Blue Angel a Londres durant la dècada de 1960. Al llarg de la seva carrera, va entrevistar nombroses figures destacades, incloent tots els vuit primers ministres britànics des de 1964 fins al 2013 i tots els set presidents dels Estats Units des de 1969 fins al 2008. Una entrevista particularment notable va ser amb Richard Nixon el 1977; això va donar lloc a una obra de teatre i una adaptació cinematogràfica, *Frost/Nixon*. L’any 1983, Frost va participar en la creació de la cadena ITV TV-am; posteriorment, va presentar “Breakfast with Frost” a la BBC entre 1993 i 2005, i va dirigir “Through the Keyhole” durant un període de vint anys. De 2006 a 2012, va conduir “Frost Over the World” a Al Jazeera English, i “The Frost Interview” el 2012. Va ser reconegut amb la Beca BAFTA el 2005 i un Premi al Llenguatge de Merit als Emmy Awards el 2009. Les frases “Hello, good evening and welcome” i “Seriously, though, he's doing a grand job!” van ser marques distintives de la seva carrera; David Frost va morir l’31 d’agost de 2013, als 74 anys, mentre viatjava a bord del MS Queen Elizabeth. Durant el març de 2014, es va revelar una pedra commemorativa en el seu honor al Racó dels Poetes a l’Abadia de Westminster; després de la seva mort, el Primer Ministre britànic David Cameron va fer un homenatge expressant la seva estima.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Gracie Fields

Gracie Fields, nascuda Grace Stansfield el 9 de gener de 1898 a Rochdale, Lancashire, Anglaterra, va ser una còmica, cantant i actriu britànica. Frederick Stansfield, que treballava com a enginyer, i Sarah Jane 'Jenny' Bamford Stansfield, una dona de casa i bugadera, eren els seus pares. Vivint sobre una botiga de peix i patates fregides que pertanyia a la seva àvia, Sarah Bamford, va passar la infància i va assistir a les escoles públiques de Rochdale fins als 13 anys. Animada per la seva mare, Jenny Stansfield, que veia espectacles de teatre amb ella mentre feia la bugada per a les companyies, Fields va començar la seva carrera d'una forma primerenca, fent la seva primera aparició en escena el 1905 amb grups de teatre infantil. El debut professional de Fields va tenir lloc en un varietats al Rochdale Hippodrome el 1910. Va treballar com a mitja jornada en una fàbrica local de cotó abans de dedicar-se a la interpretació i es va casar amb Archie Pitt, un còmic i empresari, el 1923. Juntament, van fer gira per Gran Bretanya de 1915 a 1931, apareixent al *Mr Tower of London* (1918-1924). Aquest espectacle la va portar al West End el 1924, marcant la seva primera actuació allà. L'actuació de Fields i Pitt combinava bromes autodepreciatives, cançons còmiques, monòlegs i cançons en estil de classe treballadora del nord durant l'era de la depressió. Va gravar el seu primer disc, *My Blue Heaven*, el 1928, que va vendre 500.000 còpies. Durant la dècada de 1930, Fields va aconseguir reconeixement com una de les deu estrelles cinematogràfiques principals de Gran Bretanya, cosa que li va valer el títol de l'intèrprete més ben pagat del món; de vegades, exigint un pagament de 200.000 lliures per quatre pel·lícules. La seva carrera cinematogràfica va incloure a Sally a *Our Alley* (1931), amb la seva famosa cançó 'Sally', i pel·lícules posteriors com *This Week of Grace* (1933), *Look Up and Laugh* (1935), *Queen of Hearts* (1936), *We’re Going to Be Rich* (1938), *Keep Smiling* (1938) i *Shipyard Sally* (1939). Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va entretenir les tropes aliades. Després de més actuacions a *Holy Matrimony* (1943) i *Molly and Me* (1945), posteriorment va interpretar Miss Marple a la pel·lícula televisiva americana *A Murder is Announced* (1956). Gracie Fields va ser nomenada CBE el 1938 i DBE el 1979. Va gravar més de 500 discos i va oferir deu actuacions per ordre reial. La seva última actuació pública va ser el 1978, i va morir el 27 de setembre de 1979 a Capri, Itàlia, als 81 anys.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

James Nesbitt

Prové d’un petit poble, Ballymena, on el seu pare, James 'Jim' Nesbitt, va ser cap d’escola i la seva mare, May Nesbitt, va treballar com a funcionària pública. Criat amb tres germanes grans —Margaret, Kathryn i Andrea—, la vida primerenca de Nesbitt va incloure una breu temporada tocant la flauta a la banda de flautes Ballymena Young Conquerors als 13 anys, quan també va debutar com a actor interpretant l’Artful Dodger a Oliver!. Als 15 anys, va treballar com a críptic de bingo per Barry's Amusements a Portrush, i abans de dedicar-se a l’actuació, va estudiar breument francès a la Politàcnica d’Ulster. Inicialment volia ser professor, Nesbitt va assistir a l’escola de drama a Londres després de completar un aprenentatge en un teatre local. La carrera d'actor de Nesbitt va començar durant la dècada de 1980; les seves aparicions en escenari van començar el 1987 i incloïen produccions com 'Up on the Roof' (tant el 1987 com el 1989) i 'Paddywack' (el 1994). Va fer el seu debut cinematogràfic el 1991 amb 'Hear My Song'. El reconeixement va arribar a mitjans de la dècada de 1990 gràcies a papers a 'Cold Feet' (1997–2003, 2016–2020) i 'Waking Ned' (1998). Sovint se’l percep inicialment com un actor còmic de televisió, principalment a causa del seu treball a 'Cold Feet', on interpretava Adam Williams. Com a resultat d’aquest paper, va rebre un British Comedy Award, un Television and Radio Industries Club Award i un National Television Award. La seva actuació a 'Waking Ned' va portar a una nominació al Screen Actors Guild Award. També va protagonitzar la pel·lícula com a 'Pig' Finn. Més enllà de la comèdia, Nesbitt ha demostrat versatilitat en diversos gèneres. L’any 2001, va assumir el paper de Jimmy Hands a 'Lucky Break', i el 2002, va interpretar Ivan Cooper a la pel·lícula televisiva 'Bloody Sunday', un èxit que li va valer un Premi Independent Britànic del Cinema. Va protagonitzar Tommy Murphy a 'Murphy's Law' (2001–2007), un paper creat específicament per a ell, i va obtenir un Premi Irlandès de Cinema i Televisió per la seva interpretació. Demostrant encara més la seva àmplia gamma, va interpretar papers dobles com Tom Jackman i Mr Hyde a 'Jekyll' (2007), rebent una nominació al Globus d’Or. La seva filmografia també inclou aparicions a 'Five Minutes of Heaven' (2009), 'Millions' (2004), 'Match Point' de Woody Allen (2005) i la sèrie de pel·lícules 'El Hobbit' (2012–2014). Actualment, protagonitza el drama mèdic 'Monroe' (2011-), i està casat amb Sonia des de 1994, i tenen dues filles.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

John Lacy

John Lacy era un actor còmic i dramaturg anglès que va assolir prominència durant l'època de la Restauració. Nascut al voltant de 1615, probablement provenia o estava proper a Doncaster. El seu pare, també anomenat John Lacy, era músic i va morir el 1621. Lacy tenia una germana, Elizabeth, que es va casar amb Roger Parker al voltant de 1616. A principis de la seva vida, el 1631, va començar un aprenentatge amb John Ogilby, qui feia d'mestre de dansa i coreògraf. Aquesta formació probablement va contribuir a la seva presència escènica posterior. La trajectòria professional de Lacy va prendre diverses derives abans d'establir-se a l'escenari. L'any 1639, s'havia unit als nois de Beeston, cosa que marcava l'inici de la seva carrera actoral. Durant la Guerra Civil anglesa, va servir a les forces realistes, ostentant els rangs de tinent i quartmaster. Després de la Restauració de 1662, Lacy es va convertir en actor de la Companyia del Rei, una oportunitat important per a l'època. Samuel Pepys va documentar les actuacions còmiques de Lacy al seu Diari, cosa que indicava la popularitat i l'habilitat de l'actor. Va assumir papers notables com el personatge principal de 'La ballarina francesa' i Johnny Thump a 'L'amor en un laberint', ambdós el 1662, i va ser especialment elogiat per la seva interpretació de Teague a 'El comitè' (1663). El seu repertori també incloïa actuacions en obres de Ben Jonson, com ara 'L'alquimista', 'Epicene' i 'Volpone', així com papers com Galliard a 'La varietat' i Scruple a 'Els estafadors'. A banda d'actuar, Lacy també era dramaturg. Va escriure quatre obres de teatre: ‘Sauny el Escocès’ (1667), que adaptava 'La Domineig de la Bessònia' de Shakespeare; 'La Senyora Muta' (1672); 'La Vella Tropa' (1672); i 'Sir Hèrcules Bufó' (1684). El 1667, Lacy va patir una breu presó per improvisar comentaris crítics sobre la corrupció de la cort durant una representació a la qual assistia el rei Carles II. Va tenir una vida personal complexa, amb set fills amb Mary Dickons entre 1639 i 1649, un altre fill amb Katherine Barnes, i almenys sis fills amb Margaret Pinnyfather després de casar-se amb ella el 1659. John Lacy va morir el 17 de setembre de 1681, deixant enrere un llegat com a intèrpret i dramaturg versàtil del període de la Restauració.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Keith Allen

Keith Howell Charles Allen, nadiu Welsh, treballa com a actor, artista pantom smime, comediva, vocalista, autor, director, productor i presentador de televisió. Ell és el pare del cantant Lily Allen i actor Alfie Allen, i el seu germà és l'actor de l'Edtondirector Kevin Allen.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Mackenzie Crook

Un actor, director, còmic i escriptor anglès, Mackenzie Crook —Paul James Crook de naixement— va néixer el 1971. Va passar la infància a Dartford, Kent, després d'haver nascut inicialment a Maidstone, Kent. A causa d'una deficiència en la producció d'hormona de creixement, Mackenzie Crook va rebre tres anys de teràpia hormonal durant la infància. La seva educació va incloure l'assistència a l'escola primària Sutton-at-Hone i l'escola secundària Wilmington Grammar School for Boys, tot i que finalment no va aprovar els A-levels. Buscant oportunitats més enllà de les limitades que oferia l'escola, es va unir a un teatre juvenil local. Al principi, va tenir feines a Pizza Hut i Halfords, demostrant una àmplia gamma d'experiències abans de trobar el seu lloc en la comèdia. Crook va començar a actuar com els personatges Mr. Bagshaw i Charlie Cheese en el circuit de la comèdia a Londres, i aquestes personalitats van aparèixer a Barking (1998) de Channel 4 i breument a The Eleven O'Clock Show (1998). També va presentar el programa de ITV1 de curta durada, Comedy Café com a Charlie Cheese el 1999. La seva obra es va ampliar per incloure un paper com a Gareth Keenan a The Office (2001–2003), cosa que li va valer una nominació al British Comedy Award. Va formar part del repartiment de TV to Go (2001) i posteriorment va interpretar Ragetti en la sèrie de pel·lícules de Pirates of the Caribbean (2003–2007). Els seus crèdits d'actuació també inclouen aparicions a Game of Thrones i un paper com a Orell. Va demostrar la seva versatilitat amb papers a The Merchant of Venice (2004) com a Launcelot Gobbo, Three and Out (2008), i Christopher Robin . Va proporcionar veu i moviments per a un personatge a The Adventures of Tintin: The Secret of the Unicorn (2011). El talent d'escriptura i direcció de Crook és particularment evident a Detectorists , que va crear, escriure i dirigir. Aquesta sèrie va obtenir un reconeixement significatiu, incloent un BAFTA el 2015 per Comèdia Guió i Escriptor, així com un premi de la Writers Guild el 2019 per Millor Comèdia de Situació i un premi Rose D’Or el 2018 per Millor Comèdia de Situació. També va rebre una nominació al Tony Award el 2011 per la seva interpretació a Jerusalem , i va ser nominat a un premi Olivier el 2010 per la mateixa producció. La seva sensibilitat còmica es descriu com a "comèdia suau". Actualment, dirigeix la seva primera pel·lícula en Leeds, Yorkshire. Recentment ha creat i protagonitza Small Prophets a Apple TV, un programa que barreja el dol i la pèrdua amb peculiaritats suburbans, amb esperits diminuts que diuen la veritat anomenats homúnculs. Molts dels accessoris per a Small Prophets van ser fets a mà en una nau tipus taller a casa seva. L'espectacle es va emetre inicialment a BBC Two al febrer abans de continuar amb una segona temporada a BBC One.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Madeline Smith

Madeline Smith, una actriu britànica, va començar com a model a finals dels 60 i després va seguir endavant Per actuar en una sèrie de programes de televisió, les obres d'escenari, així com les pel·lícules comèdia i horror durant els anys 70 i 80.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Matilda Ziegler

Matilda Ziegler, nascuda Matilda Florence Elizabeth Ziegler el 23 de juliol de 1964, és una professional del teatre anglesa de Ashford. És coneguda per la seva àmplia carrera d'actriu que abasta l'escena, el cinema i la televisió. Ziegler va començar el seu camí com a actriu, guanyant reconeixement per la seva interpretació de Donna Ludlow a la popular sèrie de televisió EastEnders del 1987 al 1989. Aquest paper va implicar abordar trames difícils, incloent-hi la prostitució, un intent d'agressió sexual, l'addicció a l'heroïna i, finalment, la mort de Donna per sobredosi, cosa que va marcar un període significatiu en la seva carrera primerenca. Va deixar EastEnders a l'abril de 1989. Al llarg dels anys 90 i més enllà, Ziegler va continuar construint un currículum impressionant. Va interpretar Irma Gobb al costat de Mr. Bean, repetint el paper tant a les versions de ficció (principis dels anys 90) com a les animades (2002-2004 i 2015-2019). El seu treball teatral inclou una actuació com a Pearl Pratt a *Lark Rise to Candleford* (2008-2010), i el paper de la Dra. Ruth Anderson a *Rigor Mortis* de BBC Radio 4 (2004–2006). El talent de Ziegler ha estat reconegut amb nominacions per un premi TMA i un premi Laurence Olivier el 1994 per la seva interpretació a *The Lady from the Sea*. També va fer gira per Austràlia amb una producció guardonada d’*An Inspector Calls*, encarnant el personatge de Sheila Birling. L'any 2001, va interpretar *La Duesena Nit* per a la Royal Shakespeare Company. També ha participat en coproduccions com 'Downstate', una col·laboració entre Steppenwolf Theatre Company i el National Theatre, que es va estrenar a Chicago i posteriorment es va traslladar a Londres a la primavera del 2019. Els crítics van elogiar 'Downstate' com a "incendiària" i "important", mentre que *The New York Times* la va descriure com una “gran, inquietant i moralment emocionant aventura”. Pam MacKinnon va dirigir aquesta producció. L'any 2026, Ziegler va dirigir l'obra 'Judgment Day', repetint un paper que originalment va interpretar en l'estrena al Regne Unit de la mateixa obra el 1989. La seva filla, Faye Ziegler, que es va graduar a l'Oxford School of Drama al voltant del 2026, també va participar en la producció del 2026.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Vic Reeves

Nascut el 24 de gener de 1959, James Roderick Moir, àmpliament reconegut com Vic Reeves, és un humorista i artista anglès. Va començar la vida a Leeds abans de traslladar-se a Darlington als cinc anys. Els seus pares eren Audrey (nascuda Leigh) i James Neill Moir, que va morir el 2004. Les primeres experiències inclouen assistir a l'escola infantil i primària Heathfield, Eastbourne Comprehensive, i un període fent una pràctica professional en enginyeria mecànica. Reeves també va estudiar al Polytechnic of North London i Middlesex Polytechnic, i va assistir breument a la Sir John Cass Art School de Londres als 22 anys. Abans d'establir-se com a humorista, va explorar vies creatives com participar en bromes amb un grup anomenat Fashionable Five i tocar en diverses bandes sota diversos noms, de vegades fent la guitarra solista o cantant. Les primeres gravacions es van publicar amb el sobrenom International Cod. Reeves és potser més conegut per la seva col·laboració còmica amb Bob Mortimer com a Reeves & Mortimer. Van començar la seva col·laboració i han gaudit d'una llarga i exitosa carrera junts. El 2003, van ser reconeguts per les seves contribucions a la comèdia britànica en ser inclosos en una llista dels 50 actes més divertits; addicionalment, el 2005, els mateixos còmedis els van classificar com el novè acte còmic més gran. Va fer el seu debut televisiu al desembre de 1986 a The Tube , i posteriorment va protagonitzar programes com Vic Reeves Big Night Out , que va començar com un espectacle d'escena al Goldsmiths Tavern a New Cross. També va aparèixer a Never Mind the Buzzcocks el 1998 i es va convertir en un nom conegut a la comèdia britànica. Els seus crèdits televisius inclouen encara Shooting Stars , Vic Reeves Turner Prize Moments , The Smell of Reeves and Mortimer , House of Fools i un paper a Coronation Street . També va protagonitzar com Marty Hopkirk la represa de 2000-2001 de Randall and Hopkirk (Deceased) , i va presentar la sèrie Vic Reeves Examines a UK Play el 2000. Més enllà de la comèdia, Vic Reeves és un artista actiu. Les obres d'art de Moir s'han exposat en llocs destacats com la Galeria Saatchi i la Royal Academy a Londres, i també al Baltic de Gateshead. Una exposició individual, De l'alba al vespre: Ocells de Jim Moir , amb més de 45 pintures, es va celebrar a la Lady Lever Art Gallery a Port Sunlight. Actualment, co-presenta la sèrie de Sky Arts Pintant ocells amb Jim i Nancy , un programa que compta amb convidats famosos com Chris Packham, Mary McCartney, Stephen Mangan i Imelda May, i que continua en la seva segona temporada. Continua sent reconegut professionalment com Vic Reeves, mantenint una presència tant en la comèdia com en les arts visuals.