Ken Campbell

Kenneth Victor Campbell, nascut el 10 de desembre de 1941 a Ilford, Essex, va ser un actor, escriptor i director britànic. Els seus pares eren Elsie Handley i Anthony Colin Campbell, que treballava com a telegrafista. Des d'una edat molt jove, Campbell va demostrar una inclinació cap a l'espectacle; va començar a escenificar espectacles al bany de la seva infància als tres anys, sovint amb un ‘amic invisible’ anomenat Peter Jelp.

Havent rebut una educació formal, Campbell va estudiar al Chigwell School, on va obtenir el premi de Drama, i després es va inscriure a la RADA (Royal Academy of Dramatic Art), però va marxar el 1960. Durant el seu període professional inicial, Campbell va tenir el paper de suplent de Warren Mitchell al Teatre Repertori de Colchester; posteriorment, es va convertir en dramaturg resident i membre de l'elenc actoral al Victoria Theatre de Stoke-on-Trent, a partir del 1967. Va fundar The Ken Campbell Roadshow el 1969, un grup que incloïa membres com Bob Hoskins, Bernard Wrigley, Jane Wood, Dave Hill i Sylvester McCoy. El Roadshow va actuar en llocs inusuals de 1969 a 1973, explicant mites urbans i contes exagerats, i feia trucs com clavar claus al nas i posar guineus als pantalons dels artistes.

Els treballs més notables de Campbell incloïen l'adaptació d' Illuminatus! de Robert Shea i Robert Anton Wilson el 1976, un cicle de nou hores de cinc obres escenificat pel Science Fiction Theatre de Liverpool. Aquesta producció, que comptava amb Neil Cunningham, David Rappaport, Jim Broadbent, Bill Nighy i Prunella Gee (que interpretà Eris), es traslladà al National Theatre el 1977, inaugurant el nou Teatre Cottesloe. També creà The Warp el 1980, un cicle d'obres de vint-dues hores basat en les experiències de Neil Oram, que va obtenir el reconeixement com a obra teatral més llarga del món pel Guinness Book of Records. Campbell va guanyar reconeixement per les seves presentacions escèniques extensos i inusuals; quan va arribar als 52 anys, era considerat un expert en actuacions còmiques en solitari, presentant freqüentment espectacles que duraven tres hores, que incorporaven discussions ideològiques, ventrília, trucs de cartes basats en salchichons i anècdotes divagants. Els crítics teatrals el van caracteritzar com un 'dinamo d'un home del teatre britànic' i un 'remolí d'un home còmic i surrealista'. Va morir l'31 d'agost de 2008.