Andreas Obering, que apel·lant sota el pseudonym Der Obel, treballa a Alemanya com a humorista, actor, músic i també és membre de política local per al SPD.
Käthe Lachmann és una còmica alemanya, intèrpret i autora. Nascuda el 23 de febrer de 1971 a Reutlingen, va passar la infància als peus del Jura de Suàbia, creixent a Eningen prop de Reutlingen. La seva educació incloïa activitats a l'aire lliure com construir cabanes, jugar a futbol i patinar amb rodes. Es va traslladar a Hamburg després de graduar-se al batxillerat perquè s'havia enamorat de la ciutat i volia estar lluny de la seva ciutat natal. Inicialment va estudiar filosofia durant uns semestres, i fa 20 anys que actua com a còmica a l'escenari, influenciada per la comèdia d'Otto i Monty Python. Lachmann va començar la seva carrera a principis dels anys 90, presentant el seu primer programa en solitari, 'Esst mehr Obst,' el 1995. Va guanyar ràpidament reconeixement gràcies a les seves aparicions en programes de televisió com 'Quatsch Comedy Club,' 'Ottis Schlachthof' i el 'Harald Schmidt Show.' El seu estil còmic és conegut per retratar personatges com Elke Schmitt, una actriu de doblatge amb un maneig exagerat i encant naïf, així com paròdies d'Ottfried Fischer i Ulla Schmidt. També afirma ser l'única persona que pot tocar la 'nasengitarre' (guitarra de nas). Va guanyar el NDR 2-Comedy-Preis el 1996 i el Publikumspreis al Prix Pantheon a Bonn el 1999, rebent múltiples premis, incloent pel seu personatge Elke Schmidt. Els seus programes inclouen 'Moussaka im Wigwam' (1998), 'Andere lassen sich piercen' (2001) i 'Sitzriesen auf Wanderschaft' (a partir del 2002), que va portar regularment per tota Alemanya. Mentre Lachmann va aconseguir un èxit considerable amb programes com 'Ein zweigleisiges Pferd' (2007-2010) i el programa de millors moments 'Ten Years Laughter' (2006), s’ha enfrontat a reptes significatius amb l’ansietat. Va lluitar contra atacs de pànic durant anys, fins al punt de retirar-se de l’escenari el 2015 a causa d’un trastorn d’ansietat, cancel·lant un espectacle a Brühl i considerant la possibilitat d’aturar completament el seu programa de comèdia. Actualment està sotmesa a teràpia psicològica profunda, practica tècniques de consciència plena i pren medicació per reduir l’ansietat, amb l’objectiu de poder prescindir finalment dels medicaments. Malgrat haver deixat de fer actuacions a l’escenari, ara apareix en lectures, programes de tertúlia i entrevistes, on parla obertament de les seves experiències amb trastorns d’ansietat, com es pot veure a 'Der Kölner Treff'. El seu llibre recent, "Keine Panik, liebe Angst," publicat aproximadament una setmana abans de la publicació de l’article, detalla aquestes experiències i alguns lectors l’han descrit com a útil. Té 46 anys i es defineix més com a motivadora que com a consellera.
Mark Britton, nascut el 17 de setembre de 1958 a Rinteln, a la Baixa Saxònia, és un humorista i actor britànic que actualment resideix als 68 anys. Va passar els seus anys formats a Basingstoke, Anglaterra, com a fill d'un psicoanalista anglès i una actriu americana. Després de completar l'escola, inicialment va seguir la carrera d'actor, treballant al Brighton Theatre Royal durant dos anys. Aquesta experiència primerenca, juntament amb estudis posteriors en actuació, pantomima i clowneria a Londres i París, va posar les bases per a la seva futura carrera en la comèdia. També va passar un any ensenyant anglès al Sudan, demostrant una àmplia gamma de pursuits professionals abans de dedicar-se completament a les arts. El recorregut còmic de Britton va començar el 1984 quan va cofundar el duo de comèdia Nickelodeon amb Krissie Illing. Nickelodeon va fer gires internacionalment abans d’establir-se a Alemanya a principis dels anys 90, durant els quals Britton va escriure obres com 'Sopar de Nadal per a Dos' i 'Grans Amants de la Història'. El 1995, va passar a fer gires de comèdia en solitari a Alemanya, llançant el seu primer programa, 'Comedy Solo'. Els seus programes posteriors, com ara 'Apachen à Go-Go' (1998) i 'Wildlife' (2005–2008), van combinar la comèdia en peu amb elements de teatre i teatre visual. També va presentar 'Ein Englishman in Köln' (2005-2006), un programa que combinava lectures i comèdia en peu, i va fer gires amb '3 Gentlemen' (2006) al costat de Steve Rawlings i Ken Bardowicks. La obra de Britton ha inclòs l’escriptura de l’obra de teatre 'Heaven', que es va estrenar el 2000, i la co-escriptura i direcció d’'Ein Feierabend für Eltern' el 2008. El treball actual de Britton se centra en un estil cabaret combinat amb l'humor anglès, exemplificat pel seu programa continu 'Zuhause bei Britton' (des del 2009). També és conegut pel seu espectacle en solitari, "Apatschen á Go-Go - A Comedy über Sex, Drugs und Staubsauger," que presenta els personatges de Mark, Gary i Janis, que es van créixer a Basingstoke. Aquest espectacle, representat al Teatre Renaissance, retrata escenes de les seves vides entre els sis i els trenta-sis anys i inclou elements de pantomima. Interpreta tots tres personatges principals i utilitza un mínim d'accessoris, confiant en la imitació, els gestos, els efectes de so i la improvisació. Després d'una carrera que abasta més de 30 anys en teatre i televisió, Britton actualment treballa al GHS de Zülpich com a MPT, desenvolupant i dirigint cursos de tallers que combinen psicologia, tallers de teatre i tècniques de representació. Les publicacions inclouen 'Ein Englishman in Köln' (2004) i 'Forever Jungs' (2014), que demostren la seva versatilitat com a escriptor i còmic.
Martin Klmpara és actor, comediat, presenter i actor de veu treballant a Alemanya. El 2009 es va convertir en la representació del Dennis d'Hürth a la transmissió de r, conegut a una audiència més gran.
En Martin Rassau és un artista de cabaret i còmic alemany de Franconia (Franken), nascut el 3 de gener de 1967 a Fürth. Hi va créixer i actualment hi resideix. Inicialment, es considerava un competidor de Volker Heißmann, però més tard van formar una col·laboració exitosa. Rassau sovint actua amb Volker Heißmann com a duo 'Heißmann & Rassau', conegut pel seu humor arrelat en la vida quotidiana. El seu estil és principalment rudimentari i utilitza el dialecte franconià, sovint amb humor ràpid, apel·lació i fent broma d'ells mateixos. Des de 1996, van aparèixer regularment a la ràdio local com a ‘Die Kaltengrubers’ (Els Mines Fredes), interpretant escenes còmiques. També són reconeguts per interpretar personatges com Waltraud i Mariechen, particularment en l'espectacle 'Fastnacht in Franken' (Carnestoltes a Franconia) des de 1997. Rassau ha col·laborat amb Bernhard Ottinger, explorant temes com els homes que viuen crisis de la mitja edat en el programa "Kerle auf Kur - Männer, Schnupfen und andere Wehwechen" (Homes de vacances – Homes, refredats i altres malesa), on exploren el tema dels homes patint. Rassau és un empresari teatral; ell i Heißmann van obrir un petit escenari a Nuremberg el 1991 i poc després van fundar la Kleine Komödie Fürth (petit teatre de comèdia) amb 280 seients. El 1998, van fundar el teatre Comödie Fürth a Fürth. Van produir i distribuir la pel·lícula de comèdia ‘6 auf See’ (6 en mar) el 2000. De 2006 a 2015, van ser una part habitual de l'espectacle 'Musikantenstadl' amb Andy Borg. Rassau ha rebut nombrosos reconeixements, incloent un premi especial al primer Premi Dialectal Bavarès al març de 2017 i l'Orde de Mèrit Bavarès el 27 de juny de 2018. Van ser nomenats Ambaixadors del Patrimoni Cultural de Baviera el 2018. El 2024, Rassau i Heißmann reben l'Orde Karl-Valentin de la Societat de Carnaval de Munic Narrhalla.
Matthias Egersdörfer, nascut el 28 de desembre de 1969 a Nuremberg, Alemanya, és un artista alemany polifacètic que treballa com a artista de cabaret, còmic, actor, músic i escriptor. Va créixer a la zona de Nuremberg i actualment resideix a Fürth. El seu bagatge inclou una àmplia formació acadèmica; va cursar estudis en estudis alemanys, estudis teatrals i filosofia. A més, va estudiar pintura a l'Acadèmia d'Art de Nuremberg, graduant-se com a estudiant màster sota Peter Angermann. La carrera d'Egersdörfer va començar a prendre forma el 2003 quan el seu curtmetratge 'Der Schüler' va rebre el Premi Alemany al Curtmetratge. El 2004 va estrenar el seu primer programa en solitari, 'Der Alleinunterhalter,' i posteriorment va col·laborar amb Heinrich Filsner en el programa escènic 'Mündlich' el 2005. Des del 2006, ha estat un intèrpret habitual al Quatsch Comedy Club. Els seus programes en solitari 'Falten und Kleben' (2007) i 'Ich mein’s doch nur gut' (2010) van obtenir un gran reconeixement, guanyant premis com el Hamburger Comedy-Pokal, el Premi del Jurat al Großer Kleinkunstfestival i una beca de Nuremberg el 2008. També ha rebut els Premis Cabaret de Baviera i Àustria, i el Premi Wolfram-von-Eschenbach el 2024. A banda a part del seu treball en solitari, Egersdörfer és conegut per la seva participació amb la banda Fast zu Fürth, que combina comèdia i música, i per la seva col·laboració amb la banda folk Gankino Circus des de 2017. També ha aparegut a la sèrie francona "Tatort" entre 2015 i 2022 com a Michael Schatz, el cap de ciències forenses. Les seves exploracions artístiques s'estenen a la literatura, amb la publicació de la seva primera novel·la, 'Vorstadtprinz,' el 2019. Les seves actuacions es caracteritzen per un estil verbal que exposa la hipocresia, els prejudicis i la misantropia, sovint difuminant les línies entre la realitat i la ficció. Actualment està preparant un nou programa anomenat "langsam" (lentament), que s'estrenarà a l'abril de 2025 a 'Die Sünde' a Weiden, emfatitzant la lentitud tant en el discurs com en la narració. També està programat per donar una xerrada sobre art i aprenentatge el 3 de juliol de 2026 al Museu Nacional Alemany a Nuremberg.
Matthias Jung és un còmic i autor alemany. Nascut el 16 de juny de 1978 a Bad Kreuznach, es va créixer a Hüffelsheim. Se'l descriu com l'expert en joventut més divertit d'Alemanya i se'l coneix com l'"expert més divertit en pubertat" d'Alemanya. Jung té un diploma en Pedagogia (Diplom-Pädagoge), que informa la seva obra. Va començar la seva carrera artística com a artista de cabaret el 2005, i la seva carrera escènica va començar oficialment el 2006. El seu estil humorístic combina l'experiència, l'expertesa i l'humor punyent. Del 2014 al 2015, va presentar una sèrie de comèdia diària a Radio RPR1. Va publicar el seu primer CD, 'Der Urlaubschecker,' el 2015, seguit de 'Generation Teenietus' el 2016. Fa gires regularment, havent girat amb el seu programa 'Generation Teenietus' el 2016 i actualment de gira amb el seu programa 'Chill mal' des del 2018. La feina de Jung se centra en l'acompanyament familiar i en la pubertat, oferint respostes a les preguntes que preocupen els pares. El seu llibre 'Chill mal – am Ende der Geduld ist noch viel Pubertät übrig!' (Relaxa’t - al final de la paciència encara queda molta pubertat), publicat a l'abril del 2018, es va convertir en un èxit de vendes de SPIEGEL i va romandre a la llista durant diversos mesos. 'No ens reunirem més de manera tan vergonyosa – El llibre de la pubertat per als pares’) que es va publicar a l'octubre del 2019. Apareix regularment en programes de SWR i presenta el programa de ràdio còmic 'Eltern fragen – Jung antwortet,' a SWR3. Se’l descriu com un "guia de paciència" estretament relacionat amb la vida quotidiana, els pares i l'aventura de la pubertat. El seu lema és "Chill mal. Lieber glücklich als perfekt!" ("Relaxa’t. Millor feliç que perfecte!"). Fa un slam de poesia anomenat “Deine Zukunft – Lach Dich Schlau!” a les escoles i modera 'Science Slams' en diverses ciutats.
Max Giermann, nascut Maximilian Giermann el 24 d'octubre de 1975 a Friburg im Breisgau, és un còmic i pintor alemany. La seva família té arrels a Greifswald, tot i que els seus avis paterns van deixar l'Alemanya Oriental el 1953 i es van establir a Bad Homburg. Va obtenir l'Abitur el 1995 del Berthold-Gymnasium de Friburg i inicialment aspirava a estudiar art. Després de deixar la seva ciutat natal sent adolescent, es va traslladar a Berlín amb l'ambició d'actuar i posteriorment dirigir. La formació inicial de Giermann incloïa l'estudi d'art multimèdia a Karlsruhe, que no va completar, i l'assistència a l'Acadèmia d'Arts Escèniques Ernst Busch a Berlín del 1997 al 2001. Durant aquest temps, va ser entrenat com a pall per Georgo Peugot i va actuar amb ell com a Max Million. Després de la mort de Peugot, Giermann va dirigir el grup de pallasses Comedy Kids fins al 2008. Des del 2004, s'ha centrat principalment en la comèdia. Giermann és conegut per les seves imitacions i paròdies de nombroses figures, incloent Stefan Raab, Dieter Bohlen, Johann Lafer, Sigmar Gabriel, Donald Trump, Klaus Kinski, Robert Habeck i Karl Lagerfeld. Va aparèixer regularment al programa de RTL *Frei Schnauze* fins al 2022, quan va reprendre’n l’organització, i va formar part del programa de ProSieben *Switch reloaded* a partir de març de 2007; aquest programa va rebre un premi Grimme el 2013. Va presentar *Granaten wie wir* el 2009 i el 2010, i va fer gira amb el seu programa en directe *Wer denn sonst?!* el 2011 i el 2012. Giermann ha aparegut al programa nocturn de Harald Schmidt i al programa de comèdia improvisada de ZDF *Durchgedreht!*. Va guanyar el German Comedy Award com a millor actor el 2009, un premi Romy el 2009 i la segona temporada de *LOL: Last One Laughing* el 2021. També ha estat jurat a *Die Puppenstars* i ha presentat *Einstein Junior*. Rupert Marmelade IV a *Die Gangster Gang*. Giermann, que fins al gener de 2024 va viure a Colònia, ara resideix a Friburg i es dedica cada cop més a la pintura, descrivint la seva obra com a abstracta i no representacional.
Michael Altinger és un artista de cabaret i músic alemany, nascut a Landshut el 20 de novembre de 1970. Concretat per la seva naturalesa maliciosa i juganera, observa la vida quotidiana i troba l'humor en les accions i paraules de la gent. L’estil còmic d’Altinger és socialment crític, auto-irònic i musical, sovint implicant música amb col·laboradors com el guitarrista Andreas Rother. Al llarg de la seva carrera, Altinger ha participat en diverses produccions televisives i teatrals. De l’any 2000 al 2011, va ser actor i autor a la sèrie de comèdia 'Die Komiker des Bayerischen Rundfunks.' Va formar part de l'elenc de la Münchner Lach- und Schießgesellschaft del 2002 al 2003, i ha aparegut en papers secundaris en sèries de televisió com 'Die Rosenheim-Cops,' 'München 7,' i 'Der Kaiser von Schexing.' Va fer gira amb Alexander Liegl sota el programa 'Tote zählen keine Schafe' l’any 2008, i va presentar el programa 'Platzende Hirsche' amb Liegl aquell mateix any. Del mes d’abril de 2008 al juliol de 2012, va dirigir 'Altinger mittendrin' a la Televisió Bàvara. Des del maig de 2012, és un convidat habitual a 'Ottis Schlachthof,' i ha co-dirigit el programa successor 'Schlachthof' a partir de març de 2013 amb Christian Springer. L'actual programa escènic d'Altinger s'anomena "Die letzte Tasse Testosteron". Actua amb "schlachthof" mensualment a Schlachthof Múnic, on els enregistraments tenen lloc els dimarts. Les entrades per a "schlachthof" costen 29,50 € per avançat i 35,00 € a la porta. Ha rebut premis com el Passauer Scharfrichterbeil i el Bayerischer Kabarettpreis. Des de juliol de 2023, està presentant el podcast 'Rampensäue, frisch geschlachtet!' amb Alexander Liegl. Un nou programa de televisió, "ALTINGER", s'estrenarà el 15 d'octubre de 2026 a les 22:00 a BR Fernsehen, amb entrevistes a convidats destacats, una mirada a la setmana a Baviera, esbossos i música de la banda d'Altinger. Ha estat co-presentador de l'espectacle "schlachthof" de BR amb Christian Springer des de 2013, i espera aconseguir audiències comparables a l'espectacle dels anys 80 "Wetten, dass ..?".
Olaf Böhme, artista de cabaret i actor, va néixer a Dresden el 23 de setembre de 1953. Una figura clau en la seva obra va ser "El Sàssó Borratxo", també conegut com a "Der Betrunkene Sachse". Böhme és considerat una part important de la història cultural de Saxònia i un artista de cabaret popular a Dresden. Va viure a Klipphausen-Kleinschönberg, prop de Dresden, a partir del 2001. La vida primerenca de Böhme va demostrar una aptitud per les matemàtiques; va obtenir l'Abitur el 1972 i va participar tres vegades a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques, guanyant dues medalles de plata i una de bronze. Va estudiar matemàtiques a la Universitat Tècnica de Dresden i a Kíiv del 1972 al 1978, obtenint finalment un doctorat en teoria de probabilitats el 1983. A partir del 1980, també va començar a escriure poesia i prosa curta. Del 1985 al 1990, es va involucrar amb la escena teatral lliure i cinematogràfica a través del grup 'Spielbrett', i del 1996 al 1996, va ser director de 'teatre 50' a Dresden. Va fer curts metratges amb Stefan Martin a partir del 1988. Böhme va obtenir reconeixement com a artista de cabaret, particularment a través del personatge de “El Sàssó Borratxo”, participant en programes en solitari com "20 Anys del Sàssó Borratxo" el 2011. També va crear altres programes i obres de teatre explorant la seva perspectiva sobre la vida, i va escriure 'Herrn Pichmanns Gedichte' per a Stephan Uhlig. Va dirigir la pel·lícula 'Treffpunkt Kronentor – ein Stadtrundgang mit dem betrunkenen Sachsen' el 2008, i va col·laborar amb Stefan Martin i Clemens Hübner en la pel·lícula experimental 'FRAUEN' (2009), seguida per 'Ich schaue Dich an' el 2011. Va actuar regularment al Boulevard Theater Dresden des de la seva obertura, cultivant una llarga col·laboració i amistat amb ells. A Böhme se li va diagnosticar leucèmia limfocítica crònica a principis del 2008 i va rebre un trasplantament de cèl·lules mare el maig del 2012. El seu llegat continua donant suport a la infància, particularment als nens amb càncer, a través de projectes com "Haus Sonnenstrahl."
Els canals de radiodifusió i les ràdios alemanyes han presentat les actuacions i la obra del còmic i músic Olaf Schubert. Nascut Michael Haubold a Plauen el 7 de novembre de 1967, actualment opera sota el personatge escènic d'Olaf Schubert. Té una llarga trajectòria musical, incloent tocar la bateria a Dekadance fins al 2013, i actuar com a Michael Rock a la banda 'Die Rockys'. Schubert també va actuar prèviament com a Gabi Schubert, la germana d'Olaf Schubert, fins a la seva dissolució. La carrera de Schubert va començar amb la publicació del seu àlbum debut 'Bestandsaufnahme – Cançons després de Die Wende' el 1991. Entre 1995 i 2000, Olaf Schubert va publicar una sèrie d’àlbums: 'Hier bin ich!' (1995), 'Gefühl gewinnt!' (1996), 'Ich bereue nichts!' (1998), 'Bestandsaufnahme' (1999) i 'Echte Menschen' (2000). És conegut pel seu joc de paraules i es representa a si mateix com un sapient segur d’ell mateix, sovint apareixent amb un jersei de punt argyle i amb el cap rasurat. El seu estil còmic abasta varietats i cabaret, i actua freqüentment amb la formació 'Olaf Schubert und seine Freunde,' que inclou Bert Stephan i Jochen Barkas; Bert Stephan toca el baix, la trompeta i canta, mentre que Jochen Barkas toca la guitarra i canta. Al llarg de la seva carrera, Olaf Schubert ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Va rebre el premi Salzburger Stier el 2004 i el premi St. Ingberter Pfanne en el mateix any. Altres guardons inclouen el Thüringer Kleinkunstpreis (2005), el Das große Kleinkunstfestival – Berlin-Award (2006) i el Deutscher Comedypreis al millor nouvingut (2008). També ha rebut múltiples Deutscher Comedypreise com a membre de 'heute-show' del 2009 al 2013, juntament amb Deutscher Fernsehpreise el 2010 i el 2014 per la seva participació en el mateix programa. Des del 2015, és el patró i amfitrió del festival Humorzone Dresden. Actualment, presenta una columna regular, 'Mahner und Erinnerer', a la ràdio SWR3 i co-presenta l'espectacle Das Gipfeltreffen amb Torsten Sträter i Johann König. També presenta Olafs Klub a MDR des del 2019.
Ole Lehmann, nascut el 14 de juliol de 1969 a Hamburg, va passar els anys formats a Norderstedt, Schleswig-Holstein. La seva carrera professional va començar als 16 anys quan va començar a treballar com a DJ, guanyant reconeixement al nord d'Alemanya. Va seguir una formació musical a partir de 1989 a l'Escola Superior de Música, Dansa i Drama de Hamburg, i el 1992 va adquirir experiència actuant en musicals com 'The Rocky Horror Show' i 'Grease'. Més tard va tenir èxit al *revue* 'Lollipop oder Schuld war nur der Bossa Nova' al Teatre Imperial, i va continuar actuant en diverses altres musicals incloses 'Eating Raoul', 'Fifty-Fifty', 'Sixty-Sixty' i 'Titanic – das Musical,' demostrant una base en l'actuació abans de passar principalment a la comèdia. El recorregut còmic de Lehmann va prendre forma el 1993 quan va substituir breument com a humorista al Quatsch Comedy Club, cosa que el va portar a començar a escriure els seus propis números i a moderar espectacles de comèdia. És obertament gai i defensa els drets iguals per a les persones LGBTQ+. Actualment modera 'Clubmix' als Quatsch Comedy Live Clubs de Thomas Hermanns i ha moderat l'espectacle de nous talents 'Talentschmiede' des del 2010. Les seves aparicions en programes de televisió com Nightwash, Fun(k)haus, TV total i Markus Lanz destaquen la seva creixent presència en l'entreteniment alemany. És reconegut com a humorista *stand-up*, fent actuacions en solitari com 'War das schon immer so laut hier?' a Bremen, i també ha moderat esdeveniments com la 'Luckenwalder Lachnacht', la 'Brandenburger Lachnacht' i la 'Seesener Lachnacht'. Des de juny de 2020, Lehmann ha presentat el podcast 'Butter bei die Fische', i al juny de 2022, va publicar el llibre '16 Jahre Charlie', una biografia que detalla la seva vida amb el seu gos Charlie, descrit com un 'hairiger Mitbewohner'. El llibre explora temes sobre la propietat de gossos i ofereix anècdotes i consells. Ole Lehmann ha rebut diversos premis pel seu treball còmic, incloent el Bremer Comedy Preis el 2008, el Das große Kleinkunstfestival der Wühlmäuse el 2014 i el NDR Comedy Contest el 2014. Actualment resident a Berlín, treballa amb Pool Position des de gener de 2023, i va començar a treballar com a autor de diàlegs en la indústria de la sincronització al febrer de 2023, continuant d'evolucionar la seva carrera dins del panorama de l'entreteniment.
Albània
1
Armènia
1
Argentina
24
Àustria
28
Austràlia
22
Azerbaidjan
1
Bèlgica
13
Bulgària
31
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
12
Canadà
48
Suïssa
17
Xile
8
Camerun
1
Xina
7
Colòmbia
2
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Estònia
5
Egipte
4
Espanya
74
Finlàndia
15
França
211
Regne Unit
148
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Hongria
7
Indonèsia
8
Irlanda
20
Israel
9
Índia
11
Iraq
3
Iran
6
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
35
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
1
Líban
5
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
3
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
1
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
1
Uzbekistan
1
Vietnam
1
Sud-àfrica
2
