David Broncano Aguilera es un humorista y director de televisíón español; tambén ha trabado en el període sectorístic y en compàsías de publicidad.
Juan Joya Borja, més conegut com El Risitas, va ser un humorista i actor espanyol. Va néixer a Sevilla, Andalusia, Espanya, el 5 d'abril de 1956, i va morir el 28 d'abril de 2021, als 65 anys. Vivia al barri de San Pablo de Sevilla i era un seguidor fidel del club de futbol Betis. Abans d'aconseguir fama com a humorista, va exercir diverses feines, incloent-hi cuinar i descarregar sacs de ciment, i fins i tot va treballar com a esbandidor. L'any 2001, el programa de televisió d'Jesús Quintero, *El Vagamundo*, va marcar el debut d'El Risitas, amb ell explicant històries humorístiques i experiències personals. Va continuar apareixent als programes de Quintero del 2000 al 2010. El 2007, va relatar un incident que involucrava paelles que van ser arrossegades al mar a *Ratones Coloraos*. Les imatges d'aquesta aparició van guanyar popularitat àmpliament, convertint-se en un meme popular a internet el 2014 després que la gent comencés a afegir subtítols. Aquest meme es va utilitzar en paròdies relacionades amb la tecnologia i els videojocs, i fins i tot se li va posar el sobrenom d'"Issou" a França. El Risitas va tenir un paper a la pel·lícula *Torrente 3: el protector* del 2005. La rialla distintiva i aguda, amb un xiuxiueig, de Risitas i la seva expressió "¡Cuñaooo!" van contribuir significativament al seu nom artístic i a la seva fama. Va col·laborar amb Antonio Rivero Crespo ('El Peíto') i van oferir espectacles per tota Andalusia fins a la mort de Rivero. Al setembre del 2020, li van amputar una cama a causa d'un problema vascular relacionat amb la diabetis. Malgrat els informes inicials que suggerien dificultats econòmiques, el seu nebot José María va negar aquestes afirmacions, assegurant que l'oncle no tenia problemes econòmics en els seus últims dies. La seva mort va provocar controvèrsia i es va veure envoltat de rumors de misèria i abandó.
Hermann Tertsch, nascut a Madrid el 9 d'abril de 1958, és un periodista, advocat i diputat al Parlament Europeu (DPE) espanyol. El seu nom complet és Hermann Leopold Tertsch del Valle-Lersundi. Té nacionalitat espanyola i actualment representa Espanya al Parlament Europeu com a part de l'aliança política Patriotes per Europa, afiliada al partit Vox. La carrera de Tertsch va començar al servei d'informació econòmica de la seva família, el Servei d'Informació Econòmica Espanyola. Posteriorment, va treballar com a corresponsal per a l'Agència EFE a Viena a partir de 1982, cobrint Europa Central i Oriental. A partir de 1983, va continuar com a corresponsal d'El País, primer a Bonn i més tard a Varsòvia. Va cobrir les guerres de Iugoslàvia com a enviat especial a principis dels anys 90, adoptant una perspectiva anti-sèrbia. Entre 1993 i 1996, va ser sotsdirector d'El País i cap de la secció d'opinions. També va col·laborar en programes de ràdio a Cadena SER, Radio Nacional de España i Onda Cero del 2004 al 2015, i va aparèixer com a analista polític al programa 'Madrid opina' de Telemadrid a partir del 2006. Tertsch va deixar El País el 2007 a causa de desacords sobre la línia editorial, i posteriorment va treballar com a columnista d'opinions polítiques per a ABC fins al 2019. Va presentar el programa matinal ‘Diario de la noche’ a Telemadrid del 2008 al 2010. A l'abril del 2019, va ser escollit diputat al Parlament Europeu per Vox, i reelegit al juny del 2024. Forma part de la Comissió d'Afers Exteriors (AFET) i de la Delegació a la Comissió Parlamentària Conjunta UE-Mèxic (D-MX). El 1989, Tertsch va rebre el Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez. La República d'Hongria li va atorgar la Creu daurada de la seva Orde del Mèrit durant el 2019, i posteriorment l'Orde del Mèrit polonesa el 2022. També ha col·laborat amb La vuelta al mundo de Veo7 i El cascabel a 13tv, i Sin Complejos a EsRadio. Un rumor del 2003 va al·legar que Tertsch va provocar un atac sobre si mateix en un bar de Madrid, el Toni2, mentre suposadament estava begut. El rumor es va intensificar, implicant falsament llavors el Primer Ministre Zapatero i Wyoming en l'incident. Esperanza Aguirre va comentar públicament la situació, fent referència a pallisses i acusacions recíproques. Tertsch va participar en una discussió en un bar al desembre de 2009, patint ferides que van portar al seu allunyament de 'Diario de la noche'. S'ha descrit com un ‘personajillo blanquito importado’ (petit personatge blanc importat).
Joaquín Monserrat Llarden, millor conegut pel seu escenari, era un humorista espanyol i actual de la televisió infantil. El 1960 es va traslladar a Puerto Rico, on es va aixecar a la prominència com a presentador de programes destinats a joves audiències.
Josema Yuste, nascut Jose Mariano Yuste García de los Ríos a Madrid el 2 de març de 1954, és un artista polifacètic conegut pel seu treball com a actor, còmic i presentador. Professionalment, se'l reconeix com a Josema Yuste. La seva carrera va començar amb estudis a la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, on va conèixer Millán Salcedo i Fernando Conde el 1976. Aquestes primeres connexions van resultar fonamentals per configurar el seu recorregut còmic. L'any 1979, Yuste, juntament amb Salcedo i Conde, van fundar el trio de comèdia Martes y Trece. El grup va aconseguir un reconeixement considerable abans de la marxa de Fernando Conde en un any no especificat, transformant Josema i Millán en un duet exitós. Aquesta col·laboració va portar a nombroses aparicions televisives, incloent la co-presentació de la gala i el compte regressiu de Cap d'Any del 1988 a La 1 de Televisión Española (TVE) amb Millán Salcedo. Posteriorment, de 1989 a 1997, van presentar l'especial anual de Cap d'Any a TVE, atraient constantment altes audiències, fins que van ser substituïts pels Morancos el 1993. Més enllà de la televisió, Josema Yuste ha ampliat les seves activitats creatives. Ha aparegut en pel·lícules espanyoles i ha prestat la seva veu a diversos personatges adorats de Disney, inclòs el Geni a Aladdin (1992), B.E.N. a Treasure Planet (2002) i Tuke a Brother Bear (2003). La seva obra s'estén a la presentació de programes de televisió com Por fin has llegado el 2007 i Nochebuena Nochegüena News el 2011. També va formar el duo còmic Josema y Flo, i va participar a Tu cara me suena el 2011-12. Continua connectant amb el públic, com demostra la seva aparició en un programa especial de Cap d'Any organitzat per José Mota el 2019 al costat de Millán Salcedo.
José Sánchez Mota, nascut el 30 de juny de 1965 a Montiel, Ciudad Real, Espanya, és un artista espanyol polifacètic. Actua com a humorista, director de televisió, satirista, cantant i actor, demostrant una àmplia gamma de talents. La seva carrera va començar de manera inesperada mentre servia a l'exèrcit el 1985. Un punt de gir important va arribar el 1986 quan va conèixer Juan Muñoz durant el servei militar, forjant una estreta amistat que va portar a la formació del duo còmic Cruz y Raya. Cruz y Raya es van convertir en una força destacada de la comèdia espanyola del 1989 al 2007. Inicialment, actuaven en petits teatres de Madrid, incloent-hi 'Cien personajes en busca de humor', i van rebre el primer suport de Javier Sardá, que els va donar el seu primer programa de ràdio, 'La Bisagra'. El duo va aconseguir un reconeixement més ampli a través d'aparicions televisives en programes com 'Pero ¿esto qué es?' (1989), 'Tutti Frutti' (Telecinco), i substituint Martes y Trece en els programes de Nit de Cap d'Any a TVE. Notablement, van presentar les campanades de Cap d'Any a la Puerta del Sol el 1993. La seva obra els va valer tres premis TP de Oro (1990, 2001, 2006). Després de la separació de Cruz y Raya al novembre de 2007, Mota va emprendre una carrera en solitari. La seva comèdia es caracteritza per la sàtira política, les imitacions de figures públiques —incloent Bear Grylls, Woody Allen, Larry King, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, Merkel i Sarkozy— i personatges originals com 'La Vieja'l Visillo. També ha creat frases fetes memorables com 'darrere del musgo'. Va presentar 'La Hora de José Mota' del 2009 al 2012, guanyant un premi Ondas el 2010 pel programa. Les presentacions posteriors inclouen 'José Mota presenta...' (2015-2016) i 'José Mota presenta' (a partir del 2015). La seva versatilitat s'estén a la interpretació de veus en pel·lícules d'animació com Monsters, Inc. i les pel·lícules de Shrek , i va adaptar The Producers per al públic espanyol el 2006. Ha rebut diverses distincions, inclòs un premi Ondas al millor actor fictici el 2015, i nominacions als premis Goya al millor actor revelació (2012) i al millor actor secundari (2018). També va participar a Mask Singer: Adivina quién canta del 2020 al 2021. Ha dirigit les pel·lícules 'Hoy no, mañana' (2019) i '¿Y si sí...?' (2021).
Julián López és un humorista i actor espanyol, nascut Julián López González el 10 de novembre de 1978 a El Provencio, a Cuenca. La seva carrera va començar el 2002 amb aparicions al programa de comèdia d'esquetxos La hora chanante, on interpretava el personatge de Vicentín. Va continuar treballant al costat d'Ernesto Sevilla i Joaquín Reyes durant la temporada de l'espectacle del 2002 al 2006. Abans del seu èxit com a humorista, López va estudiar per obtenir un grau en magisteri, especialitzant-se en educació musical, a la Universitat de Castella–La Manxa a Cuenca. La popularitat de López va continuar creixent amb la seva participació en altres programes de comèdia com Smonka!, Nuevos Cómicos i Noche Hache. Va formar part de Muchachada Nui del 2007 al 2010, treballant tant com a humorista com a guionista. Els seus papers d'actor es van ampliar més enllà de la televisió; va debutar al cinema amb Friend Zone el 2009 i posteriorment va protagonitzar No controles (2009) com Juan Carlitros, cosa que va augmentar significativament el seu reconeixement. També va aparèixer a pel·lícules com De tritones amb Ernesto Sevilla i Perdiendo el norte el 2015, i Fe de etarras el 2017 al costat de Javier Cámara, Miren Ibarguren i Gorka Otxoa. A banda d'actuar i televisió, Julián López també és músic. És membre fundador del quintet ManchaBrass i ha col·laborat amb diversos grups musicals com Deluxe, Russian Red, Marlango, Los Punsetes, Lovely Luna, Xoel López i Café Quijano. També ha aparegut en curts com Push Up, Videoclub, Eyeballs, La gran revelación i El factor dorsal. Ha rebut premis al millor humorista en diversos festivals i va guanyar el premi al Millor Actor per la pel·lícula Matusalén al Festival de Cinema de Comèdia Internacional de Begur Costa Brava. Al setembre de 2021, López va publicar la seva primera novel·la, 'Planetario'. És un seguidor de llarga data de l'Athletic Bilbao, des que va rebre una samarreta de l'Athletic Bilbao de petit. Va presentar la 5a edició dels Premis Feroz el 2018 i també ha aparegut en sèries com Los Quién i La familia Mata, i en episodis d'Aída interpretant un personatge amb una discapacitat.
Manuela Reyes Millán, que es deia Pozí o El Pozí, va ser un còmic espanyol i una figura de televisió que va aconseguir una visibilitat de certs mitjans de comunicació al tard dels anys 90 després de participar en el programa Martirà Chronicles.
María de Carmen Martínez-Villasñor Barrasa va treballar com a ventriloquist i humorista a Espanya, fent norietat amb el nom artístic de la Carmen Mari, amb les seves obres.
Rogelio de Egusquiza, nascut a El Astillero (o Santander, segons una font) el 1845, va ser un artista espanyol. Nascut en una família benestant, va rebre una formació artística estructurada, començant els seus estudis a Madrid abans de continuar a l'École des Beaux-Arts de París sota la direcció de Léon Bonnat. Al voltant de finals dels anys 1860, va residir a París. La seva obra primerenca incloïa escenes històriques, però posteriorment va canviar el seu focus a escenes de gènere i retrats. Després de la mort de Marià Fortuny el 1875, Egusquiza es traslladà a Roma, on treballà dins l'estudi dels Madrazos i també va fer cursos a l'Acadèmia Espanyola de Roma. Un punt de gir significatiu es produí el 1876 quan descobrí la música de Richard Wagner encara que era a París. Aquesta trobada va despertar una profunda amistat i el va portar a viatjar a Munic el 1879 per escoltar *L'Anell del Nibel·lung*. Va visitar Wagner diverses vegades entre 1880 i 1882, viatjant a Venècia, Berlín i Bayreuth. Egusquiza era un dels només dos amics espanyols que tenia Wagner; l'altre era el crític musical Joaquín Marsillach. Després de conèixer Wagner, el seu focus artístic es va desplaçar cap a temes wagnerians, principalment retrats de personatges. La obra d'Egusquiza abarcava retrats, incloent representacions postmortes d'Arthur Schopenhauer i del rei Lluís II de Baviera. També va contribuir a la revista *Bayreuther Blätter* amb un article titulat “Über die Beleuchtung der Bühne” (Sobre l’il·luminació escènica). Entre 1892 i 1897, va exposar als Salons de la Rose + Croix; a més, el 1900, va mostrar gravats de *Parsifal* a l'Exposició Universal, un esdeveniment pel qual va rebre una medalla de plata. El 1911, es va convertir en membre honorari de l'Asociación Wagneriana de Madrid, donant còpies d'òperes i gravats a l'organització; el van nomenar membre honorari de nou el 1913. A causa de la Primera Guerra Mundial, va tornar a Madrid el 1914, on va morir el 10 de febrer de 1915. Una exposició al Museu del Prado, “El Mal se desvanece” (El mal s'esvaeix), va incloure les seves obres el 2013-2014.
Salvador ManveenSalva Girona, actor y cómico d'estar a favor de l'Spañol, es conocido en el gremio por el sobrenombre ManveenChukiň. Su popularment credicció tras particiar en sèrie de televisón como Albajo y Sabueos, y tambineén in theargotraje Marshland.
Una intèrpret espanyola, Sara Escudero Rodríguez, treballa com a còmica, actriu, presentadora de televisió i personalitat radiofònica. Nascuda el 18 d'agost de 1981, els primers anys d'Escudero van incloure créixer a Arenas de San Pedro (Àvila) després del seu naixement a Talavera de la Reina. Inicialment va estudiar medicina a la Universitat de Salamanca, però el 2002 es va canviar als estudis teatrals a Madrid. Des del 2007, ha estat una còmica i actriu professional, començant la seva carrera amb comèdia *stand-up*. El 2012, va guanyar el V Concurs de Monòlegs a El Club de la Comedia, que va incloure la participació en la temporada 2012–2013 al costat de Berto Romero, Joaquín Reyes, Florentino Fernández i Ernesto Alterio; va interpretar quatre monòlegs a El Club de la Comedia entre el 2011 i el 2017. L'estil còmic d'Escudero inclou actuacions en espectacles unipersonals per a teatres i esdeveniments privats des de 2007, i una gira per Espanya amb els seus espectacles de comèdia en solitari. Ha col·laborat en programes de televisió com La Noche de José Mota (TVE1) des de 2013, on va participar en segments de resposta ràpida, i Zapeando (La Sexta) des de 2014 fins al 2016. També va col·laborar a Hazte un selfie a Cuatro des de finals del 2016 fins a principis del 2017. La seva producció creativa s'estén a l'escriptura i la direcció; va escriure, dirigir i produir l'obra de teatre Te elegiría otra vez , que es va estrenar a Madrid el 2015 i va continuar la seva temporada des de gener del 2016. També ha presentat programes a Atreseries (Atresmedia) des de desembre del 2015 fins al 2017, i Sigueme el rollo a TenTv el 2016. L'obra literària d'Escudero inclou tres llibres publicats: En Ocasiones Veo Frikis (2014), Clericó (2017) i No estás a la altura (2018). També s'ha aventurat en la direcció de curtmetratges, produint Dorothy, Ninette y un billete de 50 el 2019 i dirigint i protagonitzant Por error el mateix any. El 2018, va interpretar l'espectacle en monòleg SARA ES...CUDERO al Teatro Alcázar de Madrid i va presentar la cerimònia de lliurament de la 25a edició del Festival de Cinema Solidari de Càceres. Des del 2017, és col·laboradora de Cero en Historia a #0 de Movistar+. És ambaixadora de la campanya de UNICEF contra la malnutrició infantil a Mauritània.
Albània
1
Armènia
1
Argentina
24
Àustria
28
Austràlia
22
Azerbaidjan
1
Bèlgica
13
Bulgària
31
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
12
Canadà
48
Suïssa
17
Xile
8
Camerun
1
Xina
7
Colòmbia
2
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Estònia
5
Egipte
4
Espanya
74
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
327
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Hongria
7
Indonèsia
8
Irlanda
28
Israel
9
Índia
11
Iraq
3
Iran
6
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
35
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
1
Líban
5
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
3
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
7
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
1
Uzbekistan
1
Vietnam
1
Sud-àfrica
2
