Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1840 còmics

Alan Young

Alan Young, nascut Angus Young el 19 de novembre de 1919 a North Shields, Northumberland, Anglaterra, va tenir una carrera que abastava la ràdio, el cinema i la televisió. Els seus pares eren escocesos; el seu pare treballava com a minero i ballarí de claquetes, mentre que la seva mare era cantant. Abans del seu sisè aniversari, la família es va traslladar d'Edimburg, Escòcia, a West Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà, després d'haver-s'hi desplaçat inicialment quan era un nen petit. L'interès primerenc de Young per la ràdio es va desenvolupar a causa de l'asma durant la infància. Va començar a oferir monòlegs còmiques a l'escenari als 13 anys i, al llarg dels anys trenta i principis dels quaranta, ja havia aconseguit feina a la ràdio tant al Canadà com als Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial, Young va servir a la Marina Reial Canadenca. Va deixar la Marina després de ser assignat per escriure per a un espectacle naval; suposadament, va intentar unir-se a l'Exèrcit Canadiense però va ser rebutjat a causa d'una asma infantil. Després de completar el seu servei militar, Young va començar a protagonitzar programes de varietats i comèdia, coneguts com *The Alan Young Show*, que es van emetre tant a la ràdio com a la televisió des dels anys 40 fins als 50. El seu paper com Wilbur Post a la sèrie de televisió *Mister Ed* (1961–1966) és pel que més àmpliament se'l reconeix. Al llarg de la seva carrera, va continuar apareixent en pel·lícules i programes de televisió, incloent *Tom Thumb* (1958), *Baker's Hawk* (1976), *The Cat From Outer Space* (1978), *Mickey's Christmas Carol* (1983), *Ducktales: The Movie* (1990), *The Love Boat* (1983) i *Murder, She Wrote* (1986), així com un paper a l'òpera sabonosa *General Hospital*. Des de 1974 fins a la seva mort, va posar veu a Scrooge McDuck, donant la seva veu a pel·lícules i videojocs. També va posar veu a Flaversham a *The Great Mouse Detective* (1986), utilitzant un accent escocès. Young va protagonitzar el sitcom de curta durada *Coming of Age* (1988-89). Alan Young va morir el 19 de maig de 2016.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Anna Russell

Anna Claudia Russell-Brown, coneguda professionalment com Anna Russell, va néixer a Londres, Anglaterra, el 27 de desembre de 1911. Va morir l'18 d'octubre de 2006. Filla de Claud Russell Brown, un coronel d'Enginyers Reials i pianista aficionat, i Beatrice Tandy, que posteriorment va obtenir la ciutadania canadenca a causa de la seva ascendència canadenca, era una cantant i còmica anglo-canadenca. Anna va assistir a l'escola St Felix a Southwold, Suffolk, i posteriorment va estudiar al Col·legi de Harrogate, Brussel·les i París. La seva formació musical va continuar al Royal College of Music, on va estudiar amb el professor de piano Marmaduke Barton, graduant-se en musicologia i composició entre 1934 i 1939. La carrera de Russell va començar amb actuacions en òpera, incloent-hi una aparició notablement infructuosa com a Santuzza en *Cavalleria rusticana*. Va aparèixer a la ràdio de la BBC com a cantant folk el 1931 i posteriorment va treballar per al departament educatiu de la BBC. Després de la mort del seu pare el 1939, Russell i la seva mare es van traslladar a Toronto, Canadà, establint-se a Unionville, Ontario, i convertint-se en ciutadanes canadenses el 1943 abans d'obtenir la ciutadania nord-americana el 1955. Ràpidament es va consolidar com a intèrpret en emissores de ràdio locals ja el 1940, co-presentant l'espectacle de varietats *Syd i Anna* a CJBC a principis dels anys 40. El 1942, l'Ordre Imperial de Toronto de les Filles de l'Imperi va presentar la seva actuació en solitari debut. Russell va obtenir reconeixement internacional amb l'ajuda de Sir Ernest MacMillan el 1944. Va fer el seu debut a Nova York el 1948 i va fer gires extensament pel món de parla anglesa, oferint concerts cantant i interpretant esbossos musicals còmiques al piano. El seu estil humorístic es caracteritzava per l'humor sec i una burla de la pretensió, sovint emfatitzant l'absurd en les històries acceptades. És més coneguda per L'Anell del Nibelung (Una Anàlisi) , un resum humorístic de 22 minuts de l'òpera de Wagner, que va interpretar i publicar en un àlbum el 1975. Altres obres notables inclouen Com Escriure la Teva Pròpia Òpera de Gilbert i Sullivan i aparicions en una pel·lícula animada de Hansel i Gretel (1954), així com papers a la New York City Opera (1954) i Cosmopolitan Opera (1957). Va aparèixer a Broadway a All by Myself (1960) i a The Ed Sullivan Show , actuant a Carnegie Hall i Royal Albert Hall. Va fundar Grow Productions, Inc. el 1963, i va escriure la seva autobiografia, I’m Not Making This Up, You Know! , el 1985. Un especial en vídeo anomenat The First Anna Russell Farewell Special es va publicar el 2001.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Anthony McPartlin

Anthony David McPartlin, nadiu d'Anglaterra, ha construït una carrera com a presentador de televisió, productor, humorista, i prèviament com a cantant, cantant de rap i actor. Va guanyar reconeixement extensament per a la coKDEhosting amb Declan Donelly sota l'Ant del moniker i Dec.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Armando Iannucci

Armando Iannucci és un satíric, escriptor, director, productor i intèrpret escocès. Nascut el 28 de novembre de 1963 a Glasgow, prové d'una família amb arrels italianes; el seu pare era de Nàpols i la seva mare va néixer a Glasgow. El passat del seu pare com a escriptor per un diari antifascista i la seva participació en els partisans italians durant l'adolescència probablement van influir en la visió del món d'Iannucci. Va seguir estudis superiors a la Universitat de Glasgow i posteriorment a la Universitat d'Oxford, on va obtenir un grau en Literatura Anglesa. Iannucci va començar la seva carrera treballant amb Chris Morris en sèries de ràdio com 'On the Hour', que es va adaptar a la televisió com 'The Day Today' el 1994. També és reconegut per co-crear el personatge d'Alan Partridge al costat de Steve Coogan, una col·laboració que va donar lloc a diverses emissions incloent ‘Knowing Me Knowing You’ (1994-1995) i ‘I’m Alan Partridge’ (1997-2002), i la pel·lícula 'Alan Partridge: Alpha Papa' (2013). Va presentar 'The Armando Iannucci Shows' el 2001, i va crear el documental paròdic 'Time Trumpet'. El seu treball de ràdio inicial incloïa Meanwhile in Glasgow amb Arnold Brown i The Mary Whitehouse Experience , obtenint un reconeixement significatiu el 1991 amb On The Hour . Les obres més destacades d’Iannucci inclouen la sitcom política ‘The Thick of It’ (2005-2012), que va rebre 13 nominacions als BAFTA i en va guanyar 5, i la seva adaptació cinematogràfica, ‘In the Loop’ (2009), pel qual va ser nominat a un Oscar. Va crear i va exercir de showrunner per a la sèrie d’HBO ‘Veep’ del 2012 al 2015, guanyant dos Emmys el 2015 – Millor Sèrie de Comèdia i Millor Guió; en total ha guanyat quatre Emmys per a Millor Sèrie de Comèdia. Va dirigir les pel·lícules ‘The Death of Stalin’ (2017), nominada a dos BAFTA i guanyadora de la millor comèdia als European Film Awards, i ‘The Personal History of David Copperfield’ (2019), que va guanyar el millor guió als WGBA i BIFA i va rebre una nominació al Globus d’Or. Continua creant comèdia, treballant actualment en ‘Avenue 5’ i ‘The Franchise’ amb Sam Mendes. A la tardor de 2024, es planifica una producció per al West End de Londres, on Steve Coogan reprendrà el seu paper, ja que Armando Iannucci adapta ‘Dr. Strangelove’ de Stanley Kubrick per a l’escena i debuta com a dramaturg amb ‘Pandemonium’, reunint-se amb Coogan. Va publicar ‘Hear Me Out’ el 2017, un llibre sobre música clàssica, i va ser elegit membre de la Royal Society of Literature (RSL).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Bernard Manning

Bernard Manning va ser un humorista nascut el 13 d'agost de 1930 a Harpurhey, Lancashire, i criat a Ancoats, Manchester. La seva herència paterna era jueva russa, mentre que la família també feia les seves arrels a Irlanda. Va deixar l'escola als 14 anys i inicialment va treballar en una fàbrica de tabac i breument va ajudar al negoci de verdures del seu pare. Va servir a l'Exèrcit Britànic durant el servei nacional, començant el 1950. Mentre estava estacionat a Alemanya, Manning va començar a cantar per entretenir els soldats i això el va portar a fer actuacions gratuïtes i finalment a cobrar entrada, reconeixent una oportunitat en el món de l'espectacle. Durant la dècada de 1950, Manning va seguir una carrera com a cantant professional i va treballar com a presentador, destacant al capdavant de grans orquestres com l'Oscar Rabin Band. El 1959, va comprar el Embassy Club, transformant-lo d'un deteriorat local de billar. Se suposa que els Beatles van actuar a l'Embassy Club al principi de la seva carrera. Va fer la transició cap a la comèdia, debutant a la televisió el 1971 a The Comedians de Granada TV. El seu estil humorístic es caracteritzava per una aproximació vella escola i l'ús d'estereotips, incorporant bromes de pub, comentaris racistes i material sentimental. Manning va presentar The Wheeltappers and Shunters Social Club a partir del 1974, un paper considerat entre el seu treball més conegut. La carrera de Manning va incloure aparicions al curtmetratge *A Couple of Beauties* (1972) i la presentació del documental curt *The Great British Striptease* (1980), així com el programa de jocs humorístic de curta durada *Under Manning* (1981). El 1994, es va enfrontar a un tribunal laboral per denúncies de discriminació racial relacionades amb la seva actuació, i el 1998 va admetre ser racista al programa *The Mrs. Merton Show*. Malgrat aquestes controvèrsies, va mantenir una base de seguidors lleals que el consideraven un ‘heroi sense maneres’. Cap al final de la seva vida, Manning va experimentar una petita revetlla televisiva, incloent-hi actuacions a Mumbai. Va morir al juny de 2007 per malaltia renal als 76 anys, deixant enrere el seu fill, Bernard Jr, que va gestionar l'Embassy Club a partir de 1999 i va continuar dirigint-lo després de la mort del seu pare.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Charlie Hall

Charlie Hall, nascut el 19 d'agost de 1899 a Ward End, Birmingham, Warwickshire, va ser un actor cinematogràfic anglès i un humorista polifacètic. Durant la seva infància a Providence, Rhode Island, va completar els seus estudis a la Rhode Island School of Design. Inicialment va aprendre fusteria com a ofici, i va entrar en el món de l'espectacle adolescent unint-se a la companyia de còmics escènics Fred Karno. Aquesta primera experiència va portar a un temps treballant com a ajudant d'escena a Nova York i, finalment, a mitjans dels anys 20, a una feina amb Hal Roach. La carrera de Hall va abastar diversos papers, incloses col·laboracions amb Buster Keaton i Charley Chase, demostrant la seva versatilitat dins del panorama còmic. Va obtenir un reconeixement significatiu per les seves aparicions en gairebé 50 pel·lícules al costat de Laurel i Hardy, sovint encarnant un senyor feudal malvat o un oponent. Aquesta associació el va fer conèixer principalment com un enemic del famós duo. La seva obra cinematogràfica es va estendre més enllà d'aquesta col·laboració, incloent-hi un paper a *Limelight* (1952) de Charlie Chaplin i una pel·lícula amb Frank Faylen el 1941. Se’l reconeix com a membre del Rhode Island Comedy Hall of Famer, cosa que reflecteix la seva contribució substancial al món de la comèdia. El focus còmic de Hall sovint s'articulava al voltant de Rhode Island, incorporant temes com l'accent local, figures com Buddy Cianci i fites familiars a les seves rutines. Va crear l'espectacle de cabaret còmic "Ocean State Follies", que va obtenir reconeixement amb premis per les seves cançons paròdies sobre Rhode Island. A més, se li atribueix l'escriptura de "Rhode Island’s It for Me", que serveix com a cançó oficial de l'estat. A més, va col·laborar en esbossos per a NBC-10 al costat de Joe Rocco i va ocupar múltiples càrrecs – copropietari, intèrpret i programador – a Periwinkle’s, el primer club de comèdia de Rhode Island, un lloc que va comptar amb actuacions de Louis C.K., Dave Chappelle i Joe Rogan. També va co-crear Comedy Connection, que va obrir a East Providence el 1989. Va morir el 7 de desembre de 1959 a North Hollywood, Califòrnia, a causa del càncer de còlon, però el seu llegat continua a través de la seva obra i les col·laboracions actuals amb Doreen Collins en l'espectacle d'esbossos còmiques "Aging Disgracefully".

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Charlotte McDonnell

Charlotte McDonnell és una còmica del Regne Unit, nascuda l'1 d'octubre de 1990 a Bath, Somerset. Inicialment va guanyar reconeixement amb el nom de Charlie McDonnell, establint una presència en línia significativa amb el llançament del seu canal de YouTube 'charlieissocoollike' el 3 d'abril de 2007. El canal va créixer ràpidament, assolint la fita d'un milió de subscriptors al juny de 2011, cosa que el va convertir en el primer canal del Regne Unit a assolir aquest nombre de subscriptors. Durant aquest període, també va explorar vies musicals; va publicar un àlbum solista anomenat 'This Is Me' el 2010 i va participar en la banda amb temàtica de Doctor Who, Chameleon Circuit, de 2009 a 2011, juntament amb la participació en el projecte musical de curta durada Sons of Admirals fins al maig de 2011. La seva carrera va continuar amb diverses col·laboracions. De 2015 a 2016, McDonnell va co-presentar el programa de desembret de YouTube 'Cereal Time' amb Jimmy Hill. Entre 2013 i 2014, va dirigir una sèrie de curts. Al desembre de 2018, va concloure les seves pujades regulars a YouTube, però va romandre activa en altres àmbits creatius. Va anar a Toronto, Canadà, el 2017. Un desenvolupament important va tenir lloc al gener de 2023 quan va anunciar públicament que és una dona transgènere, utilitzant els pronoms ella/ells. Després d'aquest anunci, va començar a transmetre a Twitch amb el nom d'usuari coollike. Actualment, Charlotte McDonnell és coneguda per co-presentar el podcast de comèdia 'What's All This Then' amb Libby Watson. També treballa com a productora i presentadora del podcast, que se centra en temes relacionats amb la Gran Bretanya i publica episodis setmanalment, cadascun amb una durada aproximada de 120 minuts. Fins ara s’han publicat 80 episodis. El podcast ha comptat amb nombrosos convidats, com ara Brendan James, Max Read, Alec Robbins, Jamie Loftus i Demi Lardner, que han parlat sobre diversos fenòmens culturals britànics com ara 'Ghostwatch', 'The Wicker Man', 'Neopets', 'Boohbah' i 'Keeping Up Appearances'. També va aparèixer com a convidada al podcast 'International Waters'. McDonnell recomana tant els podcasts 'What’s All This Then' com ‘Be Gay Solve Crimes’, demostrant el seu continu compromís amb el món dels podcasts.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

David Baddiel

Nascut a Troy, Nova York, el 28 de maig de 1964, David Baddiel és una personalitat anglesa multifacètica, que treballa com a humorista, presentador, guionista i autor. Originari del Regne Unit, els seus pares residien als Estats Units quan va néixer; no obstant això, amb només quatre mesos d'edat, es va traslladar a Anglaterra amb la seva família. La formació de Baddiel inclou l'assistència a North West London Jewish Day School i Haberdashers' Aske's Boys' School, culminant en un doble grau de llicenciatura (BA) de King’s College, Cambridge, on va estudiar anglès. Va seguir breument un doctorat (PhD) en anglès a University College London. Baddiel va començar la seva carrera col·laborant amb Rob Newman, actuant notablement a Wembley Arena el 1992 per al primer espectacle de comèdia en una arena del Regne Unit i co-creant The Mary Whitehouse Experience i Newman and Baddiel in Pieces , tots dos emesos a BBC Two. Posteriorment, va formar una exitosa parella còmica amb Frank Skinner, creant i presentant Fantasy Football i Baddiel & Skinner Unplanned . Al costat de The Lightning Seeds, va co-escriure la cançó icònica ‘Three Lions’ el 1996, que s'ha convertit en un himne futbolístic anglès perdurable. Els seus crèdits d'escriptura també inclouen la pel·lícula de comèdia The Infidel . Més enllà de la televisió i la música, Baddiel és un autor prolífic. Ha escrit dotze llibres infantils, incloent títols com The Parent Agency , AniMalcolm , Birthday Boy i Head Kid . També ha publicat quatre novel·les per a adults: The Death of Eli Gold , Time For Bed , Whatever Love Means i The Secret Purposes . El 2022, va publicar el llibre de no ficció Jews Don’t Count i un documental corresponent per a Channel 4. La seva obra recent inclou el rodatge d'una trilogia d'especials, 'Not The', per a Sky Arts el 2024, el llançament del podcast ‘A Muslim and a Jew Go There’ amb Sayeeda Warsi el 2024, i l'inici d'un programa de viatge còmic, Two Men on a Bike amb Hugh Dennis, previst per al 2025. La seva memòria, My Family , publicada el 2024, va assolir la categoria de best-seller. També ha tornat a l'escena del monòleg, amb espectacles com Fame: Not The Musical (2013), My Family: Not the Sitcom (nominat a un premi Olivier el 2016) i Trolls: Not the Dolls (2020-2021).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Eric Morecambe

Eric Morecambe, nascut John Eric Bartholomew el 14 de maig de 1926 a Morecambe, Lancashire, va ser un humorista i artista anglès. Va utilitzar el nom artístic 'Morecambe' derivat de la seva ciutat natal. El centenari del seu naixement se celebrarà el 2026. Va morir el 28 de maig de 1984, als 58 anys. Des de ben jove, va desenvolupar una carrera com a humorista i animador, aconseguint èxit en molts concursos de talents, notablement un celebrat a Hoylake el 1940. Als 14 anys, va abandonar l'escola el 1940 i va començar un número doble amb Ernest Wise. Es van conèixer al circuit de teatre de varietats al voltant del 1940 i van debutar a l'Empire de Liverpool el 1940. La parella es va interrompre breument per la Segona Guerra Mundial; va servir com a Bevin Boy (minero de carbó) des de maig del 1944, treballant a Accrington durant 11 mesos abans de ser donat d'alta pel mal estat de salut. Van adoptar els noms artístics de Morecambe i Wise, inspirats en George Formby i Ernie que va escurçar el seu cognom. La parella va durar fins a la mort de Morecambe el 1984. El duo còmic Morecambe i Wise van aparèixer en programes de televisió com 'Diumenge a la nit al London Palladium' i 'Double Six', i van ser els caps de cartell de la sèrie 'Two of a Kind' (1961-1968) emesa per Associated Television; el 1963, The Beatles van aparèixer com a convidats en aquest programa. La seva aposta per la BBC el 1968 va portar una immensa popularitat, amb Eddie Braben convertint-se en el seu principal escriptor a partir del 1969, marcant una 'eda d'or' per a l'espectacle. 'The Morecambe & Wise Show' va esdevenir immensament popular, atraient celebritats desitjoses d'aparèixer; un famós sketch va implicar Eric burlescant el director d'orquestra Andre Previn com a 'Andrew Preview'. Entre 1968 i 1977, la BBC va presentar les seves actuacions nadalenques anuals, que es van convertir en esdeveniments televisius importants; la transmissió de Nadal del 1977 va atreure una audiència superior als 28 milions d'espectadors. Van actuar més de 1.000 vegades a Morecambe, considerat el seu 'llar espiritual'. Generalment es considerava que Morecambe era el més divertit de la parella, amb Wise fent de l'home seriós. Van utilitzar 'Bring Me Sunshine' com a tema musical a partir del 1969. L'especial de Nadal de 1983 per a ITV va marcar la seva última actuació com a equip. Va protagonitzar 'Night Train to Murder' (1983), emès el 1985, i va actuar a 'The Passionate Pilgrim'.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Mark Gatiss

Mark Gatiss, nascut el 17 d'octubre de 1966 a Sedgefield, Durham, Anglaterra, és un talent anglès multifacètic. Actua com a actor, còmic, guionista, director, productor i novel·lista. Els seus pares eren Winifred Rose O'Kane i Maurice Gatiss. Gatiss va assistir a l'escola primària Heighington Church of England i a l'escola secundària Woodham Comprehensive abans d'estudiar Arts Escèniques al Bretton Hall College, Universitat de Leeds. Ha acumulat una considerable experiència en la indústria del lleure, amb aparicions actuant anteriors a 1997 i treballs d'escriptura inicials en projectes de ciència-ficció. Gatiss és conegut principalment per les seves col·laboracions còmiques amb Steven Moffat, particularment la creació conjunta de *The League of Gentlemen*. Aquest equip de comèdia, que inclou Gatiss, va guanyar el Premi Perrier al Festival Fringe d'Edimburg l'any 1997. La sèrie, que implicava un humor observacional absurd sobre la vida britànica, es va emetre del 1999 al 2002. També va co-crear, co-escriure i actuar a *The League of Gentlemen*. A més, ha escrit diversos episodis de *Doctor Who*, contribuint sota tant Steven Moffat com Russell T Davies, i va interpretar Frank Renfield a la minisèrie de 2020 *Dracula*. El seu treball s'estén al cinema i la televisió, incloses participacions a *Game of Thrones* (2014–2017), *Wolf Hall* (2015) i *Coalition* (2015), així com aparicions a pel·lícules com *Victor Frankenstein* (2015), *Denial* (2016), *Christopher Robin* (2018), *The Favourite* (2018), *The Father* (2020), *Operation Mincemeat* (2021) i *Mission: Impossible – Dead Reckoning Part One* (2023). La carrera de Gatiss s’ha caracteritzat per un reconeixement significatiu. Va rebre dos Laurence Olivier Awards, guanyant el 2016 per *Un mes al camp* i de nou el 2023 per *El motiu i el senyal*. També té un BAFTA TV Award, un Primetime Emmy Award i un Peabody Award. És conegut per interpretar Mycroft Holmes a la sèrie de la BBC *Sherlock* (2010–2017), incloent-hi una aparició memorable a “Sherlock: La núvia abominable” (2016). Altres papers notables inclouen Menenius a *Coriolà* de Shakespeare (2013) i el rei Jordi III en una represa de *La bogeria del rei Jordi III* d’Alan Bennett (2018). També ha explorat diversos gèneres, apareixent a la comèdia negra ‘Nighty Night’ i la comèdia de ciència-ficció 'Clone'. Des del 2014, ha co-creat i actuat a la sèrie 'Inside No. 9', i ha presentat programes com 'Hunting Ghosts with Gatiss and Coles' (2022) i 'A la recerca de Dràcula amb Mark Gatiss' (2020), demostrant la seva continuada presència a la televisió.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Simon Bird

Simon Bird, un còmic, actor i director, prové del Regne Unit i va néixer el 19 d'agost de 1984 a Guildford, Surrey. Va assistir a Cranmore School, West Horsley, seguida per la Royal Grammar School, Guildford, i finalment al Queens' College, Cambridge, on va estudiar anglès i va ser president dels Footlights. Posteriorment, va obtenir un màster en Arts del Birkbeck College, especialitzant-se en estudis culturals i crítics. Durant el 2007 i el 2008, la primera etapa de Bird en la comèdia va incloure actuacions amb 'The House of Windsor' al Festival d'Edimburg, a més de la participació en els premis nacionals universitaris de Chortle. Va aconseguir el segon lloc en la competició del 2008, interpretant una rutine sobre les seves entrades repetides. Va obtenir un ampli reconeixement fent d'en Will McKenzie a *The Inbetweeners*, un programa de comèdia d'E4 que es va emetre del 2008 al 2010; pel·lícules posteriors van aparèixer tant el 2011 com el 2014. Aquesta interpretació li va valer un Premi Britànic de la Comèdia al millor nouvingut masculí el 2008 i Millor Actor el 2009, i la sèrie es va adaptar a una pel·lícula d'èxit. A més, Bird va interpretar en Adam Goodman a *Friday Night Dinner*, una sèrie de Channel 4 que es va emetre entre el 2011 i el 2020, amb Tom Rosenthal com a co-intèrpret que interpretava un dels dos germans d'herència jueva. Va co-crear, co-escriure i protagonitzar la sitcom *Chickens* el 2013, interpretant Cecil. El 2016, va fer el seu debut com a director amb el curtmetratge *Ernestine and Kit*, i després va seguir amb la seva primera pel·lícula de llargmetratge, *Days of Bagnold Summer*, el 2020. La seva obra com a director també abasta la televisió, incloent la direcció de la temporada 3 del pseudodocumental *Pls Like* i la sèrie inaugural del programa d'esquetxos *Ellie & Natasia*. Està programat per aparèixer a *Star Wars: Starfighter* el 2027. Recentment ha dirigit *Such Brave Girls* (2023) i ha aparegut a *Everyone Else Burns* (2023).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Tommy Cooper

Thomas Frederick Cooper, conegut professionalment com Tommy Cooper, va ser un humorista i mag anglès gal·lès. Va néixer el 19 de març de 1921 a Caerphilly, Gal·les, fill de Thomas H. Cooper, un ex sotsavingudes militar que més tard es va convertir en minador de carbó, i Catherine Gertrude Wright. La seva família es va traslladar a Exeter, Devon, quan tenia tres anys, probablement a causa de preocupacions sanitàries relacionades amb la contaminació del carbó. Va assistir a l'escola Mount Radford per a nois i va desenvolupar un interès per la màgia als vuit anys després de rebre un joc de màgic de la seva tieta Lucy. Des de 1940, va passar set anys a l'Exèrcit Britànic, inicialment com a tropa dins els Royal Horse Guards, i posteriorment es va unir als Desert Rats de Montgomery a Egipte. Durant aquest temps, mentre entretenia els companys amb una festa d'entreteniment de Navy, Army and Air Force Institutes (NAFI), va començar a portar un fez vermell, que esdevindria la seva marca distintiva, després que el públic reaccionés amb humor quan l'agafava a un cambrer al Caire. La seva carrera professional com a intèrpret va començar la vigília de Nadal de 1947, i poc després, es va unir a The Magic Circle. L'estil còmic de Cooper girava al voltant de trucs de màgia "fallits", sovint presentant-los com a incompetència espectacular i coreografiada. Aquesta aproximació va resultar més humorística que la invocació reeixida. Els crítics el consideraven una persona "amb pocs diners", i era conegut per la seva capacitat de fer riure la gent, sovint compartint acudits amb el públic. Es va casar amb Gwen Henty el 1947, i van tenir fills anomenats Thomas Henty i Vicky Cooper. Tommy Cooper va morir l'15 d'abril de 1984, als 63 anys; la seva mort va ser deguda a un atac de cor que va tenir durant una actuació del seu "cèlebre número del mantell màgic" al Teatre Her Majesty's de Londres, un esdeveniment seguit per aproximadament 12 milions de persones.

Veure el perfil