Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1801 còmics

Arnaud Ducret

Arnaud Ducret és un actor i còmic francès, nascut el 6 de desembre de 1978 a Rouen. Va passar la infància traslladant-se entre Amfreville-la-Campagne, Petit-Couronne i Oissel. Abans d'establir-se com a actor i humorista, Ducret havia estat anteriorment un cantant de gospel. La seva carrera va començar a guanyar impuls el 2008 amb un paper en la telefilm Fortunes , seguida d'una interpretació d'un jove Jacques Chirac a Adieu de Gaulle, adieu el 2009. També va substituir breument Yvan Le Bolloc’h a Caméra Café 2 el 2010. Els talents còmic de Ducret van començar a ser cada cop més reconeguts a partir del 2010. Aquell any, va crear i interpretar el seu primer espectacle, Pareil… mais en mieux , i també va aparèixer a Spamalot , una producció inspirada en Monty Python. Va continuar ampliant els seus crèdits d’actuació amb papers a L'Oncle Charles i Une vie meilleure el 2012. Un avenç significatiu va arribar el 2013 quan va començar a interpretar Gaby a la sèrie de France 2, Parents mode d'emploi , un paper que li va valer un reconeixement considerable. La sèrie va resultar popular, atraient un gran públic, i Ducret va continuar interpretant Gaby del 2013 al 2018. També va aparèixer a Serial Teachers i Serial Teachers 2 (2013) i va protagonitzar Amour et turbulences i Les Profs (2013). Més enllà de la televisió, Ducret ha demostrat versatilitat al llarg de la seva carrera. El 2014, va presentar Les Copains d'abord font du ski i va posar veu al personatge d'Emmet a la pel·lícula d'animació The Lego Movie . També ha participat en el Trophée Andros, un esdeveniment de motorsports. Va crear el seu segon espectacle en solitari, J’me rends , i el va interpretar durant dos anys. Una nota personal és que va conèixer Maurine Nicot el 2012, i van tenir un fill anomenat Oscar al juliol d'aquell any, abans de separar-se el 2018; posteriorment, es va casar amb Claire Francisci al juliol del 2021. Més recentment, des del 2022, Ducret ha estat apareixent a Les Enfoirés , continuant la seva presència en l'espectacle francès.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Ary Abittan

Nascut el 31 de gener de 1974 al 15è arrondissement de París, Ary Abittan és un actor i còmic francès. L'origen familiar d'Abittan és jueu sefardí, amb ascendència marroquina pel pare i tunisiana per la mare. Va passar part de la seva infància a Garges-lès-Gonesse i Sarcelles. A partir del 2026, tindrà 52 anys. L'Abittan va començar la seva carrera escrivint esbossos als 19 anys i actuant a l'escenari al voltant del 1994. Per finançar classes d'actuació, va treballar com a taxista a París a partir dels 19 anys i de nou el 1993. Va començar a actuar a l'escenari el 1998 i va obrir concerts per a artistes com Enrico Macias, Gad Elmaleh i Élie Semoun al principi de la seva carrera. Utilitzant l'humor físic i un estil d'entrega ràpida, l'Abittan incorpora freqüentment anècdotes del seu temps treballant com a taxista en la seva comèdia. Va protagonitzar l'obra de teatre Happy Hanukah el 2007 i va interpretar un paper principal a la sèrie de televisió Nos années pension del 2007 al 2009, cosa que va contribuir al seu reconeixement públic. És conegut pel seu paper de David Benichou a la sèrie de pel·lícules Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu? , i va obtenir reconeixement internacional gràcies a aquesta franquícia. Altres treballs notables inclouen Serial (Bad) Weddings , Tout ce qui brille , With Open Arms , The Visitors: Bastille Day i Coco , on va posar veu al personatge de Hector en la versió doblada al francès. També ha aparegut en programes de televisió humorístics com Vendredi tout est permis . El 2021, es va enfrontar a acusacions d'agressió sexual i va ser detingut; no obstant això, els càrrecs van ser arxivats a l'abril del 2024 després d'una investigació de tres anys, amb una apel·lació confirmada al gener del 2025. A partir del 2026, ha tornat a actuar amb un nou espectacle teatral anomenat Authentique , que aborda experiències relacionades amb la paternitat, l'amor i el creixement personal, i s'ha enfrontat a protestes. Seguint els procediments judicials, Ary Abittan va ser absolt dels càrrecs d'agressió sexual tant al 2024 com al 2025 mitjançant una resolució de non-lieu. Brigitte Macron l'ha donat públicament suport.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Audrey Vernon

Audrey Vernon és una actriu i humorista francesa, nascuda a Marsella l'any 1980. Prové d'una família amb llaços artístics; és la besbesneta de la pintora Marthe Bonnard. La seva formació inicial va incloure l'estudi de teatre al conservatori de Toló, així com l'assistència als tallers ERAC, el conservatori del 10è arrondissement de París i Cours Florent. Aquesta base va portar a papers en escenari com Ophelia a Hamlet de Shakespeare i Polly a L'òpera de tres cèntims de Brecht, marcant l'inici de la seva carrera. La obra de Vernon es va expandir més enllà de l'escenari, incloent aparicions televisives com Fatou la Malienne el 2001 i Moot-Moot el 2007, i un paper protagonista a la pel·lícula televisiva de 2010 Le Petit Poucet . De 2005 a 2013, va obtenir reconeixement per la seva segment diària d'un minut a Canal+ Décalé. També és coneguda per escriure i interpretar Comment épouser un milliardaire , que es va estrenar el 2009 i ha tingut continuat èxit; Giorgia Sinicorni ha interpretat l'espectacle a Itàlia. L'espectacle va assolir una fita important, celebrant la seva 500a representació al Théâtre Antoine el 2018. També va crear i interpretar Marx et Jenny , que es va estrenar al juliol de 2013 a La Nouvelle Seine, inaugurant el teatre amb una sèrie de representacions. En els darrers anys, Vernon ha explorat diverses vies creatives. Va presentar *Le billet d’Audrey Vernon* a France Inter del 2016, tot i que un segment sobre suïcidis de treballadors ferroviaris va ser censurat el 2017. Va co-crear *Écologie, maintenant il faut se battre* el 2018, i des d’aleshores ha presentat *Billion Dollar Baby*, originalment titulada *Cannon Fodder*, a partir de l'hivern del 2020. Alhora que va llançar el podcast *BigBooks* a l'abril del 2020, que inclou lectures relacionades amb el capitalisme, es va involucrar en activisme polític, unint-se al Parlement de l'Union Populaire al març del 2022 i posteriorment convertint-se en copresidenta del col·lectiu de suport financer de Soulèvements de la Terre el 2023. Actualment manté una relació amb el còmic Thomas VDB i tenen dos fills. Vernon té programat llançar *Comment épouser un milliardaire 2 : Noces de cristal* el 2026.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Baptiste Lecaplain

Baptiste Lecaplain, nascut el 23 de maig de 1985 a Avranches (Manche), és un humorista i actor francès. Va passar la seva primera infància a Saint-Hilaire-du-Harcouët abans de traslladar-se a Mortain. La seva formació inclou l'assistència al Collège de Brécey i al Lycée Littré a Avranches, on va obtenir un batxillerat literari el 2004. Després d'això, va estudiar anglès a la Universitat de Rennes, obtenint una llicenciatura. L'origen familiar de Lecaplain inclou un pare que treballa com a mantenidor i una mare que gestiona una perruqueria. Baptiste Lecaplain va començar la seva carrera com a animador infantil a Levallois-Perret abans de passar a la comèdia. Va treballar com a monitor juvenil a Levallois-Perret del 2004 al 2006, i va deixar d'animar el setembre del 2006 per dedicar-se a l'humor. El seu primer espectacle, simplement anomenat 'Baptiste', es va estrenar al gener del 2008 i s'inspirava fortament en material autobiogràfic. Després, va emprendre una gira amb 'Baptiste se tape l'affiche', també majoritàriament autobiogràfic, que va començar el 2008. Ha aparegut en diverses pel·lícules, incloent 'Fidèles au poste!' (2012) i 'Nous York' (2012), marcant el seu debut cinematogràfic. Al febrer del 2012, va omplir nou representacions als teatres Bataclan de París. Fa actuacions de comèdia improvisada. La carrera de Lecaplain ha continuat evolucionant des del 2012. Va participar en 'La Tournée du Trio' amb Jérémy Ferrari i Arnaud Tsamere de gener a febrer del 2013. El 2014, va interpretar el paper principal a 'Libre et assoupi,' i també va protagonitzar un curtmetratge per a la seguretat viària francesa. Va entrar a formar part de 'Les Grosses Têtes' a RTL a l'octubre del 2014, i va participar a Fort Boyard a l'agost del 2014, on el seu equip va guanyar 11.270 € per la benèfica Un cadeau pour la vie. Va començar a fer gira amb 'Origines' el 2015. També ha aparegut a ‘Scènes de ménages’ (2013) i la sèrie web 'Pitch' (2019), així com participant a 'Les Duos Impossibles' el 2018 i el 2020. Gad Elmaleh va elogiar públicament Lecaplain, definint-lo com el millor humorista de la seva generació el 2010. És pare de dues filles, Thelma (nascuda al març del 2014) i Fantine (nascuda el 2018).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Blanche Gardin

Blanche Gardin és una còmica, actriu i guionista francesa nascuda el 3 d'abril de 1977 a Suresnes. La seva infància va estar marcada per pares intel·lectuals: el seu pare és professor de lingüística i comunista, i la seva mare és novel·lista i traductora. Va seguir estudis superiors, obtenint un màster en Sociologia a la Universitat Paris Nanterre el 2001. Abans de dedicar-se a la comèdia, Gardin va treballar com a educadora als suburbis de París. La seva carrera va començar quan va enviar un DVD d'esbossos a Karl Zéro, cosa que va portar a la seva descoberta. Gardin va obtenir un reconeixement públic gràcies a les seves aparicions al Jamel Comedy Club, a partir del 2006. Va presentar el programa setmanal 'Ligne Blanche' a Comédie! del 10 de març de 2007 fins al 2008. La seva obra va més enllà del *stand-up*; ha aparegut en pel·lícules com Le Chihuahua de Beverly Hills (2007), La Lisière , Low Cost i Case départ (2011), i 20 ans d'écart (2013). També va tenir un paper com a Hélène Grilloux a la sèrie de televisió WorkinGirls del 2012 al 2014. Gardin ha co-escrit Parents mode d'emploi , que es va emetre a France 2 a partir del 2013, i ha co-creat la sèrie de comèdia en format curt del mateix nom. També ha co-escrit Le Crocodile du Botswanga amb Fabrice Éboué. El talent còmic de Gardin ha estat àmpliament reconegut. Va guanyar el premi Molière al humor l'any 2018 pel seu espectacle en solitari 'Je parle toute seule,' representat a L'Européen de París, i de nou l'any 2019 per 'Bonne nuit Blanche.' També va coescriure i aparèixer a Inside Jamel Comedy Club (2009). L'any 2015, va interpretar Il faut que je vous parle! , i posteriorment va publicar un llibre amb el mateix títol l'any 2016. La obra de Gardin ha estat influenciada per l'actor nord-americà Louis C.K., i va tenir una relació amb ell del 2018 al 2022. Va fundar la seva pròpia companyia de producció, 'White Spirit,' l'any 2016, i va presentar els Molières l'any 2018 durant les discussions sobre Harvey Weinstein.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Caroline Grimm

Caroline Grimm, nascuda el 8 de juny de 1964, és una professional creativa francesa polifacètica. Va començar la seva carrera musical l'any 1985 amb la publicació de 'La Vie sans toi', que va aconseguir el disc d'or i va romandre en el Top 50 durant 19 setmanes. La seva mare és l'actriu Sophie Grimaldi i el seu pare, Gilbert Ledermann. Va estudiar literatura, demostrant un interès primerenc en la narració i la llengua. La carrera de Grimm ha abastat nombroses funcions, incloent-hi guionista, actriu, productora, directora, novel·lista i cantant. De 1996 a 2000, va produir i presentar 'La Nuit Caroline' a France Inter durant quatre estius. També va publicar una novel·la eròtica titulada 'La Nuit Caroline' a principis de l'any 2000. La seva obra escrita va més enllà de la ficció; és biògrafa, havent publicat Moi, Olympe de Gouges el 2009, que es va adaptar a una producció teatral exitosa al Petit Théâtre de Paris. Demostrant encara més la seva versatilitat, posteriorment va publicar Churchill m’a menti el 2014, rebent crítiques positives dels crítics, i més tard va llançar Vue sur Mère el 2019, seguida de Ma Double vie avec Chagall el 2021. A banda d'escriure, Grimm participa activament en el cinema i la narració d'històries. Va aparèixer a France 3 amb Marc Jolivet a 'Rire c'est bon pour la planète' el 2009, amb petites escenes d'un minut. El 2010, va escriure i dirigir el seu primer curtmetratge, 'Sous l'oreiller'. També ha treballat com a correctora de guions i gestiona la producció de ficció, havent ocupat aquest rol per a France 3 del 2000 al 2004. A Grimm li agrada explicar històries que barregen experiències personals amb temes universals, buscant equilibrar l'emoció, la tensió narrativa i la profunditat humana, i ha desenvolupat un estil d'escriptura visual, encarnada i sensible. També és narradora de ràdio i escriu lletres, demostrant els seus múltiples talents artístics.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Chantal Lauby

Com a artista francesa, Chantal Lauby demostra versatilitat a través de la seva obra com a actriu, directora de cinema, guionista, humorista, còmica i presentadora de televisió. El seu naixement va tenir lloc el 23 de març de 1948 a Gap (Hautes-Alpes), i els seus anys formatsius van passar a Auvergne, concretament entre Auzon i Clermont-Ferrand. La seva carrera va començar d'esforços prims, amb feina com a portaveu per a ORTF Auvergne el 1970 i més tard com a locutora a FR3 Auvergne. Durant la seva època amb les oficines regionals de France 3 i Radio France, va conèixer Bruno Carette. Un moment clau en la carrera còmica de Lauby va arribar amb la seva participació com a membre fundadora de Les Nuls, un grup de comèdia que també incloïa Bruno Carette, Alain Chabat i Dominique Farrugia. Aquest grup va crear obres memorables com la sèrie espacial paròdica 'Objectif Nul' el 1987. Junts, van presentar diversos programes humorístics, incloent 'Azur Rock', 'Un petit clip vaut mieux qu’une grande claque', 'Bzzz!', 'Le JTN', 'TVN 595' i 'A.B.C.D. Nuls'. També va protagonitzar 'La Cité de la peur' (1994), una comèdia satírica amb altres membres de Les Nuls, i posteriorment va aparèixer en pel·lícules dirigides pels seus antics companys, incloent 'Delphine 1, Yvan 0' (1996) i 'Didier' (1997). També va tenir papers a ‘XY’, ‘Meilleur Espoir féminin’ (1999), ‘Antilles sur Seine’ (2000) i ‘Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre’ (2002). Més enllà de la seva col·laboració amb Les Nuls, Lauby ha continuat construint una carrera diversa. Va dirigir la pel·lícula 'Laisse tes mains sur mes hanches' el 2002 i va aparèixer en nombroses altres comèdies, com ara ‘Toi et moi’ (2006), ‘Comme tout le monde’ (2007), ‘Vilaine’ (2008) i ‘Bancs publics (Versailles Rive-Droite)’ (2009). Remarcablement, inicialment va desenvolupar l'script per a una pel·lícula anomenada 'Comme un Ouragan', que posteriorment es va convertir en 'Les Tuche', i va recomanar Jean-Paul Rouve i Isabelle Nanty per als papers principals. També va fer doblatges per al programa matinal de Virgin Radio a partir del 23 d'agost de 2010, i va presentar el programa ‘Génération’ amb Jean-Luc Lemoine el 2012. Un àlbum anomenat Aéromusical va servir de banda sonora per a una de les seves pel·lícules. És la mare de Jennifer Ayache, cantant de Superbus, nascuda el 1983.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Claudia Tagbo

Claudia Tagbo és una actriu, còmica i personalitat televisiva franco-ivoriana. Nascuda el 14 de juny de 1973 a Abidjan, Costa d'Ivori, va passar els primers anys allà abans de traslladar-se a Chanac, Lozère, França als 13 anys, on hi va residir durant dos anys. Després d'això, va viure a Alès, Gard, fins que va complir els 18 anys. Des de jove, Claudia Tagbo va desenvolupar una passió per l'art i el teatre, cosa que va marcar el seu futur camí professional. Encara que va intentar entrar al Conservatori de Montpeller sense èxit, va seguir estudiant i va obtenir un màster en Arts Escèniques de la Universitat Paris-VIII després de completar estudis vocacionals incloent un BEP i un batxillerat professional en comptabilitat. La carrera de Tagbo abasta tant l'actuació dramàtica com la comèdia. Ha treballat amb directors com Stanislas Nordey, Elisabeth Rappeneau, Julien Leclercq i Olivier Dahan, apareixent en pel·lícules com Mama Aloko , La Valse des gros derrières , Ma vie n'est pas une comédie romantique i Chrysalis . Entre els seus treballs televisius destaquen papers a Fatou la Malienne , Ma meilleure amie , Le tuteur i R.I.S Police scientifique . Va començar la seva carrera de comèdia *stand-up* amb èxit, iniciant el seu recorregut com a humorista dins del Jamel Comedy Club el 2006. De novembre de 2010 a juliol de 2012, va formar part de l'equip de Ce soir avec Arthur , i també va aparèixer a la sèrie còmica United colors of Jean-Luc el 2011. Va participar com a concursant a On n'demande qu'à en rire aquell mateix any. Claudia Tagbo fa més que actuar i fer espectacles cò̀mics. Això demostra que s'hi destria en la televisió. Des de desembre de 2011, ha estat una convidada freqüent a Vendredi, tout est permis . El 2013, va presentar Claudia Tagbo & co , una gala còmica a benefici de l'associació CéKeDuBonheur, i també va conduir Disco party . Va parlar de la seva experiència amb el càncer al programa À nous deux el 2014, i va contribuir al senzill Kiss and Love per a Sidaction aquell any. Continua sent activa en la indústria de l'espectacle, construint una carrera que abasta la interpretació, la comèdia i les aparicions televisives.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Constància

Nascut el 3 d'agost de 1985 a Vieux-Moulesin, Ose, Constance Pitard, principalment conegut com a Constance, va treballar com a actor i humorista a França.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Cyril Hanouna

Cyril Hanouna, un animador, productor de televisió i empresari franco-tunisià, va néixer el 23 de setembre de 1974 a París. Els seus pares, immigrants sefardites jueus de Tunísia, van arribar a França el 1969. El pare de Cyril Hanouna, Ange Hanouna, era metge general que va morir el 2024. Va obtenir la nacionalitat francesa el 20 de desembre de 1985 i va completar la seva educació secundària amb un batxillerat científic especialitzat en Biologia. La trajectòria professional de Hanouna va prendre diverses derives abans d'estabilitzar-se en l'entreteniment. Inicialment, va estudiar medicina, seguida de direcció, però va abandonar ambdues activitats. Va començar el seu viatge televisiu el 1999 escrivint textos per als tràilers de Comédie+. A partir del 2002, va guanyar protagonisme a través de diversos papers, incloent la co-presentació de 'La Grosse Émission' i la presentació del programa de ràdio 'Planet Arthur'. La seva feina es va ampliar per incloure la presentació de ‘Morning Live’ a M6 el 2003 i la col·laboració amb emissores de ràdio com Fun Radio, Rire et Chansons i RTL. Entre el 2002 i el 2012, va aparèixer en nombrosos programes de televisió a France Télévisions, cobrint una àmplia gamma de programació. Hanouna és principalment reconegut per presentar i produir 'Touche pas à mon poste!' (TPMP), que va començar la seva producció per la seva companyia H2O Productions l'1 d'abril de 2010. Va fundar H2O Productions al març de 2010. L’èxit de l’espectacle va portar a una inversió significativa de 250 milions d’euros per part de Vincent Bolloré el 2015 per retenir Hanouna. El seu treball televisiu també inclou la presentació de 'Nouvelle Star' a partir del 2012 i la presentació dels vots televingadors francesos per al Festival d’Eurovisió en 2008, així com el comentari des del 2009 fins al 2010. També ha presentat 'Les Pieds dans le plat' (2013-2016), 'Balance ton post!' (2018-2022), 'Face à Baba' i 'Face à Hanouna' (2018-2022), ‘La Très Grosse Émission’ i ‘Le Hanounight Show’ (2016-2017) i ha aparegut a la pel·lícula 'La Vérité si je mens!' el 2011. Està llançant una agència de comunicació anomenada 'Chapchak' al maig de 2025, i un programa de tertúlia anomenat 'Tout beau, tout neuf' a W9 a partir del 2025. Al novembre de 2023, va participar a la Marxa per la República i Contra l’Antisemitisme a París.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Franck Dubosc

Un actor i humorista francès, Franck Dubosc va néixer a Petit-Quevilly, Seine-Maritime, França, el 7 de novembre de 1963. Va assistir al col·legi Claude-Bernard i al liseu Val-de-Seine, on va obtenir el batxillerat. La seva formació inicial inclou tres mesos d'estudis d'anglès a la universitat abans d'incorporar-se al Conservatori de Rouen, on va conèixer futurs col·laboradors com Valérie Lemercier i Karin Viard. Dubosc va començar la seva carrera artística el 1979 com a pilot a Temps X , marcant una primera incursió en l'espectacle. El camí cap a la prominència de Dubosc va implicar experiències diverses. Va tenir un paper breu a À nous les garçons el 1985 i posteriorment va treballar com a assistent del mag Hugues Protat del 1985 al 1988. Una curta estada al Regne Unit el va veure interpretant Patrice a Coronation Street el 1987, i també va treballar com a periodista per Channel 4. Va aconseguir fama nacional als anys 90 gràcies al seu duo còmic amb Élie Semoun, particularment la seva sèrie d'esbossos Les petites annonces . A partir del 1994, va fer actuacions de comèdia en escenaris com el Café du Trésor i Le Réservoir, establint-se com un humorista reconeixible. La carrera de Dubosc ha abastat el cinema, la televisió i l'escenari. Va obtenir un reconeixement significatiu el 2006 amb el seu paper a *Camping*, que va donar lloc a una trilogia d'èxit incloent *Camping 2* (2010) i *Camping 3* (2016), totes col·laboracions amb Fabien Onteniente. També ha treballat freqüentment amb el director Éric Lavaine en pel·lícules com *Incognito*, *Bienvenue à bord*, *Barbecue* i *Les Beaux Malaises*. Va aparèixer en produccions franceses importants com *Astérix aux Jeux olympiques* i *Les Seigneurs*. Dubosc té 153 papers acreditats, incloent-hi doblatge en pel·lícules d'animació com *Boule & Bill* (2013) i *Megamind* (2010). Va dirigir la seva primera pel·lícula, *Tout le monde debout*, el 2018, que va ser ben rebuda. La seva tercera pel·lícula, *Un ours dans le Jura*, va rebre crítiques positives i li va valer el premi César al millor guió original el 2026. Continua de gira amb espectacles com *Il était une fois… Franck Dubosc* (2022), i està programat per aparèixer en pròximes pel·lícules *Gérald le conquérant* (desembre de 2025) i *LOL : In Real Life* (novembre de 2025).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Michel Boujenah

Michel Boujenah és un actor, humorista i director jueu franco-tunisià. Nascut el 3 de novembre de 1952 a Tunis, Tunísia, es va traslladar a França amb la seva família als onze anys, establint-se a Bagneux, prop de París. El seu pare, Joseph Boujenah, era metge, i té tres germans, inclòs el cineasta Paul Boujenah. Des de jove, Michel va expressar un interès per l'actuació, volent ser-ho als quinze anys. Va assistir a l'École alsacienne del 1967 al 1970. La carrera de Boujenah va començar amb la fundació de la companyia teatral 'La Grande Cuillère' el 1972 al costat de Paul Allio i Corinne Atlas. La seva primera incursió en la interpretació en solitari va arribar el 1980 amb ‘Albert,’ un espectacle coescrit amb Corinne Atlas que explorava les experiències dels immigrants jueus tunisians a França, estrenant-se al Théâtre du Lucernaire. Ha escrit i dirigit tots els seus espectacles en solitari, amb l'objectiu de desafiar els estereotips negatius. Encara que el seu segon espectacle, 'Anatole,' no va tenir èxit, 'Les Magnifiques' va resultar ser un èxit significatiu, amb retrats de jueus franco-tunisians. La seva carrera cinematogràfica va començar el 1980 amb ‘Mais qu'est-ce que j'ai fait au bon Dieu pour avoir une femme qui boit dans les cafés avec les hommes?’ i ha aparegut en més de trenta pel·lícules. Al llarg de la seva carrera, Boujenah ha rebut diverses distincions. Va guanyar el César al millor actor secundari el 1985 per *Trois Hommes et un couffin*, i va ser nominat al César al millor actor el 1994 per *Le Nombril du Monde* i al millor debut el 2004 per *Father and Sons*. Va dirigir les pel·lícules *Father and Sons* (2003), *Trois amis* (2007) i *Heartstrings* (2016), i també ha escrit guions per a diverses pel·lícules. El 2004, va ser condecorat com a Oficial de l'Ordre del Mèrit Cultural a Mònaco. Ha expressat opinions complexes sobre la identitat, sent jueu, francès, tunisià, sionista i proper a Israel, alhora que també ha donat suport a un estat palestí. El 2017, la seva invitació a un festival cultural tunisià es va enfrontar a protestes a causa d'aquestes opinions. Actualment, està preparant una pel·lícula amb Yvan Attal i Pascal Elbé, anunciada el 2013, i ha exercit com a director artístic del Festival de Ramatuelle des de 2007.

Veure el perfil