Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1810 còmics

Alexis Le Rossignol

Alexis Le Rossignol és un humorista francès nascut el 28 de juliol de 1984 al departament dels Deux-Sèvres. Va passar els anys formats a Nueil-les-Aubiers. El seu camí cap a la comèdia no va ser directe; després de graduar-se al batxillerat amb el seu nom de bateig, va emprendre un programa Erasmus a Mèxic el 2007. Durant una llarga estada que va durar fins al 2016, va tenir diverses feines, com ara vendre impressores, treballar per una startup web, distribuir vi i formatge, regentar una crèperie i ser venedor de pastissos. Aquest període va modelar significativament la seva perspectiva. El Rossignol va desenvolupar un estil còmic distintiu descrit com a peculiar, tranquil i aparentment ingenu. Aspira a representar la França rural a través de la seva comèdia, basant-se en la seva infància i experiències. El 2013, va començar a fer stand-up a Mèxic, parlant inicialment espanyol. La seva obra li ha valgut reconeixement, incloent el Premi del Jurat al Festival Humour en Seine el 2016 i el premi SACD al Festival de l'Humor de París el 2017. Va tornar a França el 2016 i va guanyar ràpidament prominència, actuant a l'Olympia el 2018. Des de 2018, Le Rossignol ha estat un humorista setmanal a 'La Bande originale' de France Inter, continuant les seves cròniques des de casa dels seus pares durant el confinament del 2020. El 2021 va llançar la Breizh Comedy Tour, un festival d'humor estiuenc que es va ampliar per incloure ubicacions des de París fins a Brest el 2022, i va continuar de gira pel Sud-oest de França el 2023. La gira utilitza una furgoneta Renault Saviem distintiva del 1984 pintada de blau i rosa i anima els assistents a portar les seves pròpies cadies de campanya. El seu espectacle anterior, 'Le Sens de la Vie,' va atreure a més de 80.000 assistents. Actualment, està treballant en el seu nou espectacle, 'Un tantinet chamboulé par les choses,' que explora temes com la IA, l'augmentació humana, les condicions de vida futures i la seva recent experiència com a pare —un esdeveniment que inicialment no havia planejat. L'espectacle s'estrenarà a París al Théâtre Gaîté Rive Gauche a partir del 25 de setembre de 2026, seguit d'una gira que abastarà França, Suïssa i Bèlgica a partir de gener de 2027.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Chicandier

Nascut el 9 de setembre de 1978 a Bron (Rhône), Laurent Reggairaz, àlies Chiclandier o Jason Chicandier, és un humorista, productor i actor a França.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Consuelo de Haviland

Consuelo de Haviland és una artista multifacètica, reconeguda com a actriu, ballarina i escriptora. Nascuda el 28 d'abril de 1955 a la ciutat de Nova York, ostenta la ciutadania francesa i nord-americana, cosa que reflecteix la seva herència francoamericà. Prové de la prestigiosa família Haviland de porcellana. La seva formació inicial incloïa dansa clàssica, amb estudis realitzats tant a París com a Sofia. Va fer aparicions a *Lady Oscar* (1979), interpretant la parella d'Oscar al ball negre, i posteriorment va interpretar Lisa a *37°2 le matin* (1986). Altres crèdits cinematogràfics notables inclouen l'interpretació de Barbara a *Hôtel du Paradis* (1987), una 'morena alta' a *El suport insuportable de ser* (1988), i Corinne a *Ne réveillez pas un flic qui dort* (1988). També va protagonitzar com a Liselotte Wagner a *Dancing Machine* (1990) i Elisa ‘Bunny’ Grimaldi a *Sans Rancune* (1992). El seu treball televisiu inclou un paper en l'episodi 'Adolescence de l'art' de *Maguy* (1991), i aparicions a *Maigret voit double* (2000) com a Josette Keller, i *Louis la brocante* (2001) com a Brigitte. També va interpretar Betty Fersen a *Le Maître du Zodiaque* (2006). El 1996, va protagonitzar *Panique au Plazza* al Théâtre Marigny. Més enllà de la seva obra d'actriu, Consuelo de Haviland és també autora publicada, havent llançat la novel·la *Boulevard Dondoukov* el 1987. També va aparèixer a la pel·lícula 'A Private Affair' (2002). La seva vida professional s’estén més enllà de l’actuació; representa Ferrocarrils Russians a França i va contribuir a la restauració d’un enllaç ferroviari entre París i Moscou. També va ser actriu a *La Fac en délire* (1982), una coproducció francogermànica sobre joves que roben un autobús per arribar als seus promesos.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Guy Grosso

Va actuar sota el pseudònim Guy Grosso al llarg de la seva carrera. Des d'una edat primerenca, va demostrar un interès per l'humor i el teatre, influït per les comèdies franceses. Les seves primeres incursions en l'espectacle van començar als anys 50 amb papers en produccions de teatre boulevardià, incloent obres de Georges Feydeau i Marc Camoletti; una aparició primerenca notable va ser a 'Boeing Boeing' el 1960, on el seu temps còmics va ser reconegut. La trajectòria professional de Grosso va canviar significativament després d'una trobada amb el director André Hunebelle. Grosso va assolir una notable prominència gràcies a la seva associació amb Michel Modo, formant el duo còmic Grosso i Modo. Aquesta col·laboració va portar a papers importants en diverses sèries de pel·lícules populars. Va aparèixer a la trilogia 'Els tres mosqueters' (1961) i 'Le Capitan', ambdós dirigits per Hunebelle. Potser el seu paper més recognoscible va ser com Lucien Fougasse a la sèrie 'Gendarmes', que es va estendre de 1964 a 1982 al costat de Louis de Funès. Altres crèdits cinematogràfics incloïen un paper de cambrer a 'Le Grand Restaurant' (1966) i interpretant un company lleial a 'Oscar' (1967). També va participar a 'L'Homme Orchestre' (1970), demostrant la seva versatilitat. Al llarg de la seva carrera, Grosso va continuar actuant a l'escenari, participant en produccions com 'La Puce à l'oreille' (1970) i 'Un fil à la patte' (1980). Louis de Funès va ser una gran influència, i Grosso admirava la seva energia còmica i el seu temps. També es va inspirar en les obres de Sacha Guitry, Robert Dhéry, Francis Blanche, Marcel Pagnol i Georges Courteline. Guy Grosso va continuar actuant fins a finals dels anys 90 abans de la seva mort el 14 de febrer de 2001.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Huguette Dreikaus

Huguette Dreikaus és una còmica i autora francesa, i concretament alsaciana. Nascuda Marie Oster el 26 d'agost de 1949 a Dauendorf, Bas-Rhin, actualment resideix a Haguenau. Va començar la seva carrera treballant inicialment com a professora de llengua alemanya abans de passar a l'escriptura i la interpretació. La seva obra està profundament arrelada en la cultura d'Alsàcia, i ofereix el seu humor en francès, alsacià i alemany. Sovint rep invitacions a festes i celebracions familiars, i gaudeix de la tardor i dels festivals del vi. L’estil còmic de Dreikaus abasta una àmplia gamma de temes, sovint agafant elements de la premsa local i l'actualitat. Ha creat al voltant d'una desena d'espectacles i realitza actuacions en format de 'monologuista'. Va escriure columnes per a *Les Dernières Nouvelles d'Alsace* i va col·laborar en programes de ràdio. Gilles Pudlowski la va descriure com una 'stakhanovista de xoc' i una satirista amb un gran cor. La seva prolífica producció inclou nombrosos llibres, com l’*Alsamanach* anual, i títols com *Le Monde d'Huguette* (1997), *Dame de cœur* (1998), *La passion selon Huguette* (1999), *Huguette, capitale de Noël* (1999), *Les Alsaciens* (2002) i *L'éternel Alsacien* (2002). També va col·laborar amb Michel Charvet en llibres com *Maigrir en Alsace* (2004) i *Salaisons d'Alsace* (2004), i amb Jack Meyer en *Marie-Rose* (2012). Més enllà de les seves actuacions a l'escenari i les obres publicades, Dreikaus manté una forta presència als mitjans. Presenta la secció 'Léonie' a France Bleu Elsass, on comenta els esdeveniments actuals amb humor mentre interpreta el personatge Léonie. També té una secció regular anomenada 'SHOW T’HEIM' a France 3 Alsace, i col·labora amb Jacques Higelin en aquest canal. Des de 2018, imparteix classes de llengua i cultura regional (LCR) a l'escola secundària Jean-Jacques Waltz a Marckolsheim. Les seves contribucions s'estenen més enllà de l'entreteniment mediàtic tradicional; va proporcionar elements alsacians per a l'atracció Madame Freudenreich Curiosités a Europa-Park el 2017, incloent conceptes com el Gugelhupf i una àvia de cor calent, que ara presenta dinosaures. Es preveu una sèrie animada de 26 episodis, 'DINO MATES - Vacances amb Madame Freudenreich,' per a KiKa a partir de gener de 2026, distribuïda a nivell mundial per Studio 100. També presenta el programa 'La Pépites des Canards' produït per ICI Elsass, que inclou seccions com ‘A güeder Plat du jour’ i ‘d’Huguette leuijt Blog,’ entre d'altres.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Marion Mezadorian

Marion Mezadorian és una còmica i actriu francesa, nascuda el 19 de febrer de 1987 a Aix-en-Provença. Va créixer al poble de Saint-Cannat, prop d'Aix-en-Provença, on les seves experiències infantils, incloent acompanyar al seu pare als mercats, van influir en el seu humor observacional. El seu pare és originari d'Armènia i la seva mare és d'origen italià. Va estudiar teatre a l’Atelier du possible a Les Bouches-du-Rhône, i més tard es va traslladar a París el 2005 després d’obtenir el batxillerat per dedicar-se a l’actuació. Va continuar la seva formació a Cours Florent i Point-Virgule, amb l'ambició d'actuar a l'escenari de Point-Virgule com els seus ídols, que incloïen Élie Kakou, Gad Elmaleh i Florence Foresti. Durant aquest període, també va actuar en diverses obres clàssiques i contemporànies. La carrera de Marion Mezadorian es va expandir més enllà de l'actuació, com ho demostra haver obtingut un màster en finançament cultural a la Sorbona. A partir del 2016, va crear el seu espectacle en solitari 'Pépites', que la va fer destacar i li va valer el premi SACD Fonds Humour el 2016. També ha col·laborat en programes de ràdio com Europe 1, Rire et Chansons, Sud Radio i France Inter. El seu treball s'ha estès internacionalment, participant en diversos festivals d'humor del 2017-2018, incloent Voo Rire, ComediHa! Fest-Québec i Performance d'Acteur. Va aparèixer al Marrakech du rire i al Montreux Comedy Festival el 2019, i va obrir l'espectacle d'Alex Lutz a les Folies Bergères més tard aquell any. També ha protagonitzat pel·lícules com 'Une belle équipe' (2020) i 'Si on chantait' (2021), així com papers anteriors a 'Super Z' (2013) i 'Les fines bouches' (2011). Actualment, Marion Mezadorian interpreta un espectacle en solitari anomenat 'Humor – CRAQUAGE – Marion MEZADORIAN', o 'Humor – Trencant la llengua – Marion MEZADORIAN'. Aquest espectacle es va estrenar a La Pépinière el 2025 i explora temes de frustració, alliberament i la urgència de parlar. L'espectacle es descriu com a divertit, apassionant, sorprenent i commovedor, i és adequat per a totes les edats a partir dels 12 anys. 'Craquage' presenta 15 personatges, incloent un forner, una mare exàustes i un home enamorat, i barreja l'humor amb l'emoció per explorar la turbulència interior. El seu espectacle anterior, 'Pépites', que es va representar del 2016 al 2020 en llocs com la Comédie des 3 bornes i Point-Virgule, també va extreure material de la vida quotidiana i les interaccions. Ambdós espectacles tenen una durada d'1 hora i 15 minuts. Continua de gira amb 'Craquage', amb representacions programades a Marmande el 13 de març de 2027, i al Théâtre de la Renaissance el 16 de gener de 2027.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Nadia Roz

Nadia Roz és una humorista i actriu franco-marroquina, nascuda el 14 de juliol de 1979 a Colombes, a la regió de París. Va començar la formació d'actuació als vuit anys a La Cave du Théâtre de Colombes, cosa que va despertar un interès primerenc per l'art d'interpretar. El 1992, va participar breument en un grup de rap anomenat Les Holly Flips. Després d'obtenir el batxillerat, va estudiar Arts Escèniques a La Sorbonne. Després dels seus estudis, Nadia Roz va treballar com a secretària per mantenir-se mentre escrivia els seus primers esbossos. Va debutar a l'escenari el 2008 i, el 2009, va cofundar el Le Connasse Comedy Club amb altres còmiques, incloent-hi Bérengère Krief. El seu estil de comèdia combina l'observació de la vida quotidiana, l'autodepreciació i personatges colorits. Va obtenir reconeixement amb el seu espectacle *Ça fait du bien*, que va interpretar durant diversos anys, culminant en un final a l'Olympia el 2017, on van assistir més de 100.000 espectadors. Ha aparegut en pel·lícules com *Les Mythos* (2010), on va interpretar Nacera, i *Les Nouvelles Aventures de Cendrillon* (2017), fent el paper de Blanche-Neige. Entre els seus treballs televisius hi ha papers a *Bref*, *Scènes de ménages*, *Premier de la classe*, *La Vie scolaire*, *Commissariat central* (2016-2019) i altres. Va participar al Festival del Cinema i l'Humor de Marràquix el 2015 i el 2017 després de ser notada per Jamel Debbouze, rebent el premi Revelació de l'Any el 2015. El 2014, va guanyar tant el premi del públic com el jurat al Festival Mont Blanc d’humour. Actualment, apareix regularment al programa *Tout le monde a son mot à dire* a France 2, i està de gira nacional amb el seu nou espectacle en solitari *La Fille du 7ème*. Estrenarà la pel·lícula televisiva policial *Ness et Rayan : Le droit chemin* com a Capità Ness el 2025.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Noureddine Bikr

Noureddine Bikr, un actor i humorista marroquí, va néixer l'11 de febrer de 1952 al barri de Derb Sultan de Casablanca. Als catorze anys, el 1967, va començar la seva carrera professional formant part de la companyia Al Oukhouwa Al Arabiya. Va rebre instrucció de Tayeb Saddiki a l'escola Tayeb Saddiki. La formació inicial de Bikr i la seva participació en grups teatrals van establir les bases d'una carrera prolífica que s'extendria per dècades i abastaria tant l'escenari com la pantalla. Reconegut com una figura destacada del cinema marroquí, ha influït profundament en el panorama de l'entreteniment marroquí. Bikr va debutar com a humorista amb Masrah al hay als anys 90, assolint un èxit significatiu durant aquest període. Era conegut per la seva gràcia i adaptabilitat, actuant amb el grup 'Teatre Al Hay' i protagonitzant diverses produccions teatrals. Entre aquestes, ‘Charrah Mallah’ i ‘Hab w Tben’ van ser particularment notables, sent ‘Charrah Mallah’ sovint citada com una de les seves millors obres teatrals. La seva versatilitat s'estenia a la televisió, on va aparèixer en nombroses telenovel·les i sèries còmiques, incloent-hi la popular 'Sirb al Hamam' (1998), que va marcar el debut dirigint de Rachid El Ouali. També va protagonitzar ‘Serb al Hamam’ (1998) al costat de Rachid El Ouali. Al llarg de la seva carrera, Bikr va participar en una varietat de projectes cinematogràfics i televisius. Va actuar a 'Zeft (Asfalt)' (1984), dirigit per Tayeb Saddiki, i ‘La Garde du corps’ (1984). Més tard, va aparèixer a ‘Les griffes du passé’ (2015). El 2021, va assumir un paper a la sitcom 'Zawajtoka Nafis', una part que notablement no implicava diàleg. Va morir divendres, 2 de setembre de 2022, als 70 anys, després de lluitar contra una malaltia prolongada que va afectar la seva capacitat per parlar. El Sindicat Marroquí de Professionals de les Arts Dramàtiques va expressar les seves condolences després de la seva mort, i va ser enterrat al Cementiri Rahma a Casablanca. Malgrat que els rumors sobre la seva mort a causa del càncer de gola el 2019 van resultar falsos, la mort de Bikr va marcar el final d’una carrera que va contribuir significativament a l’entreteniment marroquí.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Olivier Steiner

Jérôme Léon, que es fa dir Olivier Steiner, va néixer. 15 de febrer, 1976 a Tarbes, França. Va treballar com escriptor, director i productor de ràdio.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Otto Wessely

Otto Wessely, nascut el 13 de maig de 1945 a Leoben, Àustria, és un il·lusionista i humorista amb doble nacionalitat austríaca i francesa. Va començar a actuar artísticament al voltant dels 16 anys, treballant inicialment en una empresa química mentre estudiava i entretenint al recinte firal 'Wiener Prater' de 16 a 23 anys. De 1968 a 1970, va actuar al 'Variety Feigel' i posteriorment a 'L'Apollo-show' al Wiener Prater. Wessely és conegut pel seu espectacle de màgia-comèdia anomenat 'Le prince de l'élégance,' caracteritzat per una hilaritat caòtica. Se especialitza en il·lusionisme amb bastons i fulles de xarxes, oferint màgia de prop, màgia d'escenari i actuacions de cabaret. El 1972, va guanyar l'"Escut del British Ring" a la convenció del British Ring a Llandudno, Gal·les. Va passar tres anys actuant al cabaret Le Lucky Strip a París, i el 1973 va aparèixer a l'Olympia de París com a acte d'inici per a Mireille Matthieu. Les seves actuacions incorporen freqüentment elements d'absurditat i júbilo, influenciades pel surrealista Jean Cocteau. Se'l descriu com totalment excèntric i la seva màgia reflecteix aquesta personalitat. Des de principis dels anys 70, Wessely ha tingut la seva base a París i ha actuat en escenaris de tot el món, incloent el cabaret Crazy Horse durant set anys (1984-1993) i el Moulin Rouge durant 20 anys. Va treballar amb Suzanne Somers i Charo al Moulin Rouge revue de l'Hilton a Las Vegas el 1983. Va rebre un premi 'Mandrake d'Or' el 1993, i un 'Mandrake de Cristal' el 2013. Otto Wessely actua freqüentment amb Christa i és considerat un dels mags francesos més coneguts i apreciats a nivell mundial. Actualment actua en un espectacle de cabaret anomenat 'Cabaret Magique' amb Eric Antoine, tal com es va demostrar el 26 de setembre de 2023, i actuarà al 'Spectacle de magie folle et comique' el 18 de juliol de 2023. Una biografia sobre ell es titula 'Une Star Comme Tout Le Monde'.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Pierre Palmade

Pierre Palmade, nascut el 23 de març de 1968 a Bordeus, França, és un artista francès polifacètic. Actua com a actor, còmic, director d'escena i dramaturg. Habet assistit a l'escola Paul-Antin, al col·legi Alain-Fournier i al liceu Michel-Montaigne a Bordeus, va abandonar els estudis preparatoris de l'HEC per seguir una carrera a París. Palmade va guanyar reconeixement com a humorista a la tardor dels anys 80, participant inicialment en programes de comèdia d'esquetxos i posteriorment apareixent al programa de televisió *La Classe* el 1988. El seu estil còmic sovint implica representar personatges desagradables o irritants, i és conegut pel seu tipus de comèdia que involucra personatges i situacions. A la dècada de 1990, Palmade va passar a escriure i interpretar els seus propis espectacles de comèdia en viu i va escriure una obra de teatre, Pièce montée , per Jacqueline Maillan el 1991. Va col·laborar amb Muriel Robin i Michèle Laroque en la sèrie d'obres de teatre Ils s'aiment , que es va estrenar el 1996 i va continuar el 2001. Aquestes produccions van ser nominades als Premis Molière, un prestigiós guardó teatral francès. Palmade també va escriure per a artistes com Jean-Marie Bigard, Mimie Mathy i Guy Bedos. La carrera de Palmade s'estén més enllà de l'escenari; ha aparegut a 67 pel·lícules i ha escrit per a 12 pel·lícules, incloent-hi la coautoria de Pédale douce i Pédale dure . Va protagonitzar Assurancetourix a Asterix i Obélix contra Cèsar (1998) i va interpretar Jacques Chazot a la pel·lícula biogràfica Sagan (2008), que va rebre crítiques negatives. De 1993 a 2021, va participar en els espectacles d’ Enfoirés . Va presentar el programa de comèdia d'esquetxos Made in Palmade a France 3 del setembre de 2007 al desembre de 2007. En els últims anys, la seva vida ha estat marcada per reptes legals i de salut; va admetre patir addicció a les drogues el 2019 i es va enfrontar a càrregues relacionades amb drogues. Va estar involucrat en un accident de cotxe greu al febrer de 2023 mentre conduïa sota la influència de cocaïna, cosa que va provocar ferides greus a altres persones i la mort d'un nadó. A novembre de 2024, als 56 anys, està confinat en un centre residencial de tractament amb etiquetatge electrònic, enfrontant càrregues incloent-hi lesions corporals greus i homicidi involuntari.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Étienne Grosclaude

Étienne Grosclaude, nascut Frédéric Étienne Grosclaude a França, va ser una figura polifacètica conegut com a periodista, columnista i humorista. Va començar la seva carrera a *Le Gaulois* i posteriorment va contribuir a una àmplia varietat de publicacions incloent *Figaro*, *Le Temps*, *L'Écho de Paris*, *La Liberté*, *Gil Blas*, *L'Illustration*, *L'Éclair* i *La Revue des deux Mondes*. Grosclaude també va ser director de *Le Journal* i *La République française*, demostrant la seva implicació en diversos aspectes de la premsa francesa. Inicialment, va escriure sota el pseudònim Philidor a *Gil Blas*, establint-se dins del panorama literari. La producció còmica de Grosclaude va ser extensa, principalment en forma de cròniques publicades a nombrosos diaris i revistes. De 1886 a 1892, va publicar 'Les Gaietés de l'année', una col·lecció que incloïa cròniques i notícies; els volums primers van ser il·lustrats per Caran d'Ache. El seu estil d'escriptura, descrit per Jules Lemaître com a manifestació d'"irreverència universal", "invencions d'un dialectic" i "elegància insensata", cobria una àmplia gamma de temes. Va explorar tòpics tan diversos com Louis Andrieux, a qui va comparar amb Vidocq i Rocambole a 'Les Gaietés de l'année', al costat de publicar llibres sobre el president Wilson i la Guerra del Transvaal. L'humor de Grosclaude era pervasiu, fins i tot en relatar els seus viatges. ViAtges significatius van marcar l'obra de Grosclaude. El 1896, va emprendre una missió a Madagascar amb Gallieni, navegant a bord del Yang-Tsé el 10 d'agost i passant diversos mesos a l'illa. Posteriorment, va viatjar al Transvaal amb Cecil Rhodes. El seu compte de Madagascar reflectia el seu humor característic, ironitzant de manera única tant sobre si mateix com sobre la gent malgaixa, mentre es presentava d'una manera juganera. Grosclaude va rebre la Legió d'Honor el 1913 i es va casar amb Alice Kohn aquell mateix any. Va escriure nombroses obres al llarg de la seva vida, i el seu llegat continua a través de publicacions com una antologia de Paul Acker, publicada en francès l'1 de novembre de 2015.

Veure el perfil