Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1810 còmics

Bernard Campan

Bernard Campan és un individu francès que treballa com a actor, director de cinema i escriptor. Nascut el 4 d'abril de 1958 a Agen, Lot-et-Garonne, França, té ascendència italiana. El seu pare era un professor italià que més tard va rebre la Insígnia de Cavaller de les Arts i les Lletres, mentre que la seva mare era una professora francesa. Campan va passar la infància a Tours. La carrera de Campan va començar amb aparicions al programa de televisió *Le Petit Théâtre de Bouvard* a principis dels anys 80, on es va fer amic de Didier Bourdon i Pascal Légitimus. Aquestes amistats van portar a la formació del trio còmic Les Inconnus a finals dels anys 80. De 1984 al 2001, Campan va ser membre d'aquest grup popular. Les Inconnus van obtenir un reconeixement important pel seu programa de comèdia satírica *La Télé des Inconnus*, que es va emetre del 1990 al 1993. Va estudiar teatre al Cours Simon de París després d'obtenir el batxillerat. La col·laboració de Campan amb Les Inconnus inclou l'escriptura i la direcció de *Les Trois Frères* (1995), que va obtenir el César al millor primer film, i la co-escriptura i direcció de *Le Pari* (1997). També va interpretar Bernard Latour a *Les Trois Frères* i Melcior a *Els Tres Reis Mags* (2001), marcant el final del període actiu de Les Inconnus. La seva carrera d'actor s'estén més enllà de la comèdia, amb papers en drames com *Se souvenir des belles choses* (pel qual va rebre una nominació al millor actor) i *Beautiful Minds*. Al voltant del 2002, la seva amistat amb el filòsof Alexandre Jollien va influir en un canvi cap a papers més dramàtics. Campan ha aparegut a pel·lícules com *Les Misérables: The Story of Jean Valjean*, *The Tasting* i *A Bag of Marbles*. Actualment protagonitza *Le Diplôme*, una minisèrie de sis episodis que s'emet a TF1, i apareixerà com a Bisbe Bienvenu Myriel a la pel·lícula *Jean Valjean* del 2025. Campan ha explorat les vulnerabilitats humanes en el seu treball, assumint papers sensibles al llarg de la seva carrera. La carrera de Campan abasta tres dècades i comprèn una àmplia gamma de rols, des de la comèdia fins al drama. Se’l descriu com un humorista popular que també és un actor profund, divertit i seriós. Es va casar amb Anne el 1989 i tenen dues filles, Nina Louise i Loan. El gener del 2026, va parlar sobre la seva experiència amb una addicció a les drogues al podcast Sillage , revelant detalls sobre un any concret de la seva vida. Recentment, va aparèixer com a convidat a 'Le Jardin secret' per parlar de la seva carrera, destacant la seva llarga història amb el cinema.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Channigindia. kgm

Georges Quillioou, que es fa dir Channig a l'escenari, veu el dia el 3 de novembre de 1950 a Brest i es va convertir en un còmic de Breton. Caricatura de dones més grans de Brittany, que fan servir construccions franceses de Breton, mentre que es repeteixen les mateixes vocals.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Dieudonné

Dieudonné Mbala Mbala, que sovint utilitza els noms artístics Dieudonné o Dieudo, és un artista francès que treballa com a còmic, actor i defensor polític. Va néixer l'11 de febrer de 1966 a Fontenay-aux-Roses, França, fill d'un comptable camerunès i una sociòloga francesa. Criat per la seva mare després del divorci dels seus pares quan tenia un any, va passar la infància als suburbis de París. Després d'assistir al Lycée Lakanal de Sceaux i al Lycée Michelet de Vanves sense obtenir un diploma, va treballar com a representant de vendes abans de començar una carrera en la comèdia. Inicialment, Dieudonné va guanyar reconeixement als anys 90 com a part del duo còmic Élie et Dieudonné amb Élie Semoun. El seu humor es va identificar inicialment com a antiracista, i junts van crear Bonnie Productions el 1993. Posteriorment, va seguir una carrera en solitari, desenvolupant espectacles unipersonals socialment conscients i també apareixent al cinema. De 2006 a 2020, va tenir una relació amb Noémie Montagne i van tenir cinc fills. A finals dels anys 90, Dieudonné es va involucrar en la política, inicialment oposant-se a l'extrema dreta, però les seves opinions van canviar significativament amb el temps. A partir dels anys 2000, les declaracions de Dieudonné van atreure cada cop més acusacions d'antisemitisme i controvèrsia. Es va presentar a les eleccions legislatives a Champagny-en-Vanoise el 1997 i el 2001, oposant-se inicialment al Front Nacional. Més tard, el 2007 es va convertir en aliats polítics i amics de Jean-Marie Le Pen, i gradualment es va orientar cap al "nacionalisme francès" d'Alain Soral i el Front Nacional. A França, Bèlgica i Suïssa s'han dictat sentències contra ell per delictes que inclouen discurs d'odi, promoció del terrorisme, denegació de l'Holocaust i difamació. Incidents notables inclouen un esbós del 2003 que representava un col·locador israelià com un nazi i acusacions del 2013 per mofa d'un periodista jueu. Un gest característic, la "quenelle", va esdevenir famós el 2013. Al llarg de la seva carrera, s'ha enfrontat a restriccions freqüents dels mitjans de comunicació tradicionals, i nombroses actuacions han estat aturades pels governs locals; concretament, una producció entre el 2013 i el 2014 va resultar en una prohibició oficial per part del govern francès. Els mitjans de comunicació, els polítics i els científics polítics el consideren majoritàriament un antisemita, i ell es defineix com a "antisistema" i "anti-sionista".

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Francis Blanche

Francis Blanche, nascut François Jean Blanche el 20 de juliol de 1921 a París, va ser un artista francès polifacètic. Va treballar com a actor, cantant, humorista i autor. El seu pare, Louis Blanche, era actor d'escena, i el seu oncle, Emmanuel Blanche, era pintor. Les seves aptituds intel·lectuals eren evidents des de la infància; va acabar l'escolaritat secundària als catorze anys, un rècord llavors per a la persona més jove de França. Un atac de cor, resultat del seu diabetis tipus 1 no tractada, va causar la seva mort a París el 6 de juliol de 1974; tenia 52 anys. La carrera de Blanche va començar amb aparicions a la ràdio el 1944 a Radio-Bretagne a Rennes. Va guanyar prominència durant els anys 40 i 50 com a part de la companyia teatral de Robert Dhéry, Les Branquignols, apareixent a la pel·lícula *Ah! Les belles bacchantes* (1954) amb ells. Va col·laborar freqüentment amb Pierre Dac, formant un duo còmic que va crear obres com *Le Sâr Rabindranath Duval* (1957). Juntament, van produir la sèrie radiogràfica *Malheur aux barbus*, emesa del 1951 al 1952, i més tard la van revifar com a *Signé Furax*, que es va emetre del 1956 al 1960 amb més de 1.000 episodis diaris. També era conegut per inventar i autoritzar famoses bromes telefòniques emeses a la ràdio. Al llarg de la seva carrera, Blanche va actuar en nombroses produccions teatrals, incloent-hi Tartuffe i Néron , i va aparèixer a l'opereta Chevalier du Ciel (1955). Va protagonitzar més de vint pel·lícules, incloses Frederica (1942), They Are Twenty (1950) i Les Tontons flingueurs (1963) on va interpretar Maître Folace. Va col·laborar freqüentment amb el cineasta Georges Lautner, apareixent també a Les Barbouzes (1964). L'estil còmic de Blanche sovint implicava parodiar la música clàssica; per exemple, va crear una peça basada en 'Die Forelle' de Schubert, i va transformar la cinquena simfonia de Beethoven en un homenatge musical a la penjadora. Va escriure diverses obres incloses Mon oursin et moi (1972) i Pensées, répliques et anecdotes (1972). Està enterrat al cementiri d'Èze.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Hervé Villechaize

Hervé Jean-Pierre Villechaize, nascut el 23 d'abril de 1943 a París, va ser un actor francès. Els seus pares eren Evelyn Recchionni i André Villechaize; el seu pare era un metge cirurgià que va intentar trobar una cura per al nanisme d'Hervé, probablement causat per un trastorn endocrí. Nascut durant l'ocupació nazi de París, tenia ascendència alemanya i tres germans: Philippe, Patrick i Jean-Paul. També és l'oncle del periodista i presentador de televisió Thomas Villechaize. Inicialment, Villechaize va seguir una carrera artística. El 1959, va assistir a l'École des Beaux-Arts, i el 1961, la seva obra es va exposar al Museu de París. Als 21 anys, el 1964, es va traslladar a Nova York per continuar pintant i fent fotografia, establint-se en un barri bohemi. Va aprendre anglès veient la televisió i va treballar com a artista, pintor i fotògraf, i també va modelar per a fotos per a National Lampoon . Va aparèixer en produccions fora de Broadway i va treballar com a assistent retocant còmics per a Harvey Comics entre 1971 i 1973, incloent títols com Casper i Richie Rich . El seu debut cinematogràfic va ser el 1966 en la pel·lícula franco-americana Chappaqua . Villechaize va obtenir reconeixement internacional pel seu paper de Nick Nack a la pel·lícula de James Bond de 1974, L'home daurat , i posteriorment com a Tattoo a la sèrie de televisió americana Fantasy Island de 1977 a 1983, apareixent en 131 dels 155 episodis. També va posar veu a les cames d'Oscar el Grocny a Sesame Street a partir de 1977. La seva carrera va incloure aparicions a Airplane II: The Sequel (1982), The Fall Guy i Forbidden Zone . Una disputa salarial va provocar que el destituïssin de Fantasy Island el 1983. Va fer una aparició pòstuma en un anunci de Heineken James Bond del 2015, i la seva última aparició televisiva va ser a The Ben Stiller Show a la tardor de 1992. Hervé Villechaize va morir suïcidàriament el 4 de setembre de 1993 a Hollywood, Califòrnia, als 50 anys; les seves cendres van ser escampades a Point Fermin.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Johan Golden

Johan Golden és una figura polifacètica de Noruega, reconegut com a humorista, músic, ex-polític i presentador de ràdio/televisió. Va guanyar inicialment l'atenció pública a través del seu treball al programa de ràdio XL. La seva carrera primerenca també va incloure una incursió en la política, ja que es va presentar a les eleccions parlamentàries noruegues de 2001 a Oslo per Det Politiske Parti, fent campanya amb la consigna 'El teu esclau al Parlament'. A més d'aquestes activitats, és membre de la banda DDR, demostrant els seus talents musicals. La parella còmica de Golden amb Atle Antonsen ha estat un element significatiu de la seva carrera. Van co-presentar el programa de televisió *En L.U.N. Aften med Golden og Antonsen* a Metropol, i més tard van continuar la seva col·laboració a P4 amb Misjonen, evolucionant a partir del seu programa de ràdio anterior. Anteriorment, també va presentar *Kommisjonen* a Kanal 24 al costat d'Atle Antonsen. Actualment, Johan Golden co-presenta el programa de parla còmica *Golden Goal* amb Henrik Elvestad, que s'emeteix a la noruega TV2. L’espectacle se centra en l’esport i presenta entrevistes amb atletes, explorant tant activitats esportives familiars com inusuals de tot el món. L'espectacle 'Golden Goal' es va estrenar el 2006, amb convidats destacats al llarg de la seva primera temporada, com ara Åge Hareide, John Shittu, Arne Scheie, Linn Githmark, Tommy Ingebrigtsen, Davy Wathne, Ståle Solbakken i Gunde Svan. A més de la seva feina televisiva, Golden també és conegut pels seus projectes creatius; el 2011, ell i Henrik Elvestad van inventar el peu de bombolla, una variant divertida del futbol, que van presentar per primer cop a 'Golden Goal'. L'exploració d'aquestes variants per part de l'espectacle posa de manifest l'enfocament juganer de Golden cap a la comèdia i l'entreteniment.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Michaël Youn

Michaël Youn, nascut Michaël Benayoun el 2 de desembre de 1973 a Suresnes (Hauts-de-Seine), és un artista francès polifacètic. És actor, humorista, cantant, director, guionista, productor, presentador de ràdio i presentador de televisió. La seva ascendència inclou arrels hongareses, italianes, marroquines jueves i algerianes jueves. Els pares de Youn són un exprofessor de matemàtiques convertit en psicòleg empresarial i una professional de la gestió de personal. La carrera de Youn va començar d’esvelt; va començar a actuar a l'escenari als tres anys i va prendre lliçons de piano als cinc. Va assistir a l'escola preparatòria i es va graduar de l'ESC Niça el 1996 amb un màster en direcció empresarial. El 1998, després d'haver completat la formació tant com a locutor com a actor de teatre, va començar a treballar a la cadena de ràdio parisenca Skyrock, on va presentar el programa d'informatius de la tarda fins al 2000. Després, va dirigir 'Morning Live' a M6 del juliol del 2000 al març del 2002, on va guanyar reconeixement gràcies a bromes amb càmera i la creació de paròdies que presentaven artistes com Jean-Michel Jarre i rappers francesos. Durant la seva etapa a M6, Youn, juntament amb Vincent Desagnat i Benjamin Morgaine, van formar 'The Bratisla Boys' l'any 2000. La cançó 'Stach Stach,' que van publicar el 2002, va tenir molt d'èxit, encapçalant les llistes de música franceses durant deu setmanes i arribant finalment a ser el tercer millor CD més venut a França el 2004. Ell i Desagnat van coescriure i protagonitzar la pel·lícula 'La Beuze' (2003), on Youn va crear l'estil musical fictici 'frunkp'. Altres aventures còmiques inclouen la gira 'Pluskapoil' (2003/04), el paper d'Iznogoud a l'adaptació cinematogràfica del 2005, i l'actuació paròdica 'Fatal Bazooka,' que va encapçalar les llistes amb 'Fous ta cagoule' el 2006. La carrera musical de Youn va continuar amb el senzill ‘Mauvaise foi nocturne’ amb Pascal Obispo el 2007. Ha dirigit pel·lícules com 'Fatal' (2010) i 'Vive la France' (2013), sovint protagonitzant els seus propis projectes. Des del 2014, Youn ha assumit papers dramàtics a la televisió i actualment és membre del jurat d'investigació a 'Mask Singer' des del 2025.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Mohamed va dir Felag

Mohand Felag, també conegut com Mohamed Fallag, de vegades simplement Fellag o Mohamed Saïd Falag, va néixer el 3 de març de 1950 a Azeoun, Algèria. Va treballar com actor, humorista, director i escriptor a Algèria, i es va expressar a Kabyle, àrab i francès.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Mouss Diouf

Mouss Diouf, nascut Pierre Moustapha Diouf el 28 d'octubre de 1964 a Dakar, Senegal, va ser un actor, còmic i humorista franco-senegalès. La seva família es va traslladar a Marsella quan tenia quatre anys, i posteriorment es van relocalitzar a Bobigny, Seine-Saint-Denis, França. Inicialment va practicar boxa, Diouf va passar a l'actuació, començant la seva carrera al teatre amb Jérôme Savary a 'Le Bal des Cocus'. La filmografia de Diouf va abastar diverses dècades i comprenia una àmplia gamma de papers. Va aparèixer en pel·lícules com ara ‘Parole de flic’ (1985) i ‘Billy Ze Kick’ (1985), seguides per ‘Loulou Graffiti’ tant el 1991 com el 1992. Altres crèdits cinematogràfics inclouen ‘Les époux ripoux’ (1991), ‘Les secrets professionnels du Dr Apfelglück’ (1991), ‘Berlin Lady’ (1991), ‘Inspecteur Médeuze’ (1993), ‘Le Lyonnais’ (1993) i ‘Acapulco H.E.A.T.’ (1993). També va tenir papers a 'Lévy et Goliath' (1987) i 'Toubab Bi' (1991). Diouf va interpretar un paper principal en la pel·lícula ‘La bête’ (La bèstia) i va retratar Baba a ‘Asterix & Obelix: Mission Cleopatra’. Més enllà del cinema, Diouf va tenir una presència important a la televisió. Va aparèixer a la sèrie ‘Navarro’ el 1991 i va tenir un paper destacat com a Inspector N'Guma a ‘Julie Lescaut’ del 1992 al 2006. També va participar a 'Les Anges gardiens' (1994) i 'Les Deux Papas et la Maman' (1996), i va posar veu a personatges en les pel·lícules d’animació de Disney ‘Atlantis: The Lost Empire’ i ‘Lilo & Stitch’ (2000). Diouf va explorar els seus talents còmiques a través de dos espectacles unipersonals, ‘Avant, quand j'étais noir’ i ‘Naturellement humain’ (2008). També va aparèixer al programa de realitat 'La Ferme Célébrités' el 2004 i a la sèrie 'Ali Baba' el 2007. Diouf va patir dos ictus el 2009, i va morir el 7 de juliol de 2012 a casa seva a Marsella a causa de complicacions d’un ictus. Un episodi de ‘Julie Lescaut’ va ser dedicat a la seva memòria després de la seva mort.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Nicolas Bedos

Un artista francès, Nicolas Bedos treballa com a humorista, escriptor, director i actor. Nascut el 21 d'abril de 1979 a Neuilly-sur-Seine, prové d'una família immersa en les arts; el seu pare és l'humorista Guy Bedos i la seva mare, l'escriptora Joëlle Bercot. Va assistir a un col·legi internacional bilingüe i al Lycée Pasteur, però va abandonar els estudis abans de graduar-se. Des de jove, Nicolas Bedos tenia aspiracions de fer pel·lícules, i va començar la seva carrera als 18 anys com a lector i assessor artístic per a Canal+, treballant sota Alain de Greef. Bedos va guanyar reconeixement el 2004 com a dramaturg, produint quatre obres incloent l'èxit 'Sortie de scène,' que va fer gira durant dos anys. Va col·laborar amb el seu pare al principi de la seva carrera, co-escrivint esbossos per a un espectacle que va recórrer França el 2000 i contribuint a l'actuació del seu pare a l'Olympia quan tenia vint anys. La seva experiència televisiva i radiofònica, incloent un programa de ràdio a Oui FM i contribucions a 'Semaine critique!' i 'On n'est pas couché' del 2010 al 2015, va influir en el seu estil d'escriptura, incorporant l'humor al seu treball. Va rebre un premi César al millor guió original el 2020. Nicolas Bedos ha dirigit quatre pel·lícules: *Mr. & Mrs. Adelman* (2017), *La Belle Époque* (2019), *OSS 117: Alerte rouge en Afrique noire* (2021) i *Mascarade* (2022). Ha escrit per a vuit pel·lícules, compost música per a quatre i ha estat un escriptor original per a dues. El tribunal va declarar Nicolas Bedos culpable d'agressió sexual a l'octubre de 2024 i li va imposar una pena de presó d'un any, inclosos sis mesos suspesos, juntament amb requisits de teràpia per a addicció i psicològica. Aquesta condemna, que inclou la inclusió a la llista de delinqüents sexuals de França, va seguir denúncies que daten de 2018 i incloïen incidents notificats el 2023. Va negar ser un agressor sexual, atribuint les seves accions al consum excessiu d'alcohol.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Pascal Légitimus

Un actor, còmic i director de teatre francès, Pascal Légitimus va néixer el 13 de març de 1959 al 17è arrondissement de París. El nét de la còmica Darling Légitimus i nebot del productor televisiu Gésip Légitimus, té llaços familiars amb un fons creatiu. També té connexions amb Étienne Légitimus i és cosí de Laurent Voulzy. La seva mare, Madeleine Kambourian, era una costumista teatral armènia, mentre que el seu pare, Théo Légitimus, era un actor d'ascendència antil·lana amb avantpassats etíops. Aquesta diversa línia genealògica sembla haver influït en el seu camí professional. La primera participació de Légitimus en el teatre va començar al liseu Claude-Bernard de París, on va guanyar reconeixement com a actor. A la meitat dels anys 70, va cofundar un club de teatre amb Éric Civanyan i Daniel Schick. Posteriorment, va aparèixer a Le Petit Théâtre de Bouvard a principis dels anys 80 com a part d'un grup inicialment anomenat 'Les Cinq de Bouvard'. Va aconseguir un èxit significatiu a partir de 1985 com a membre del grup de comèdia Les Inconnus, que també inclou Didier Bourdon i Bernard Campan. El grup és conegut per esbossos icònics com ‘Rap-tout’ i ‘Télémagouilles,’ i van estrenar la pel·lícula Les Trois Frères el 1995, guanyant el César al millor primer film. Ha estat col·laborant amb Didier Bourdon i Bernard Campan durant quaranta anys. Més enllà de la seva col·laboració amb Les Inconnus, Légitimus ha explorat diverses aventures creatives. Va escriure, dirigir i produir la pel·lícula *Antilles sur Seine*. De 1998 a 2003, va protagonitzar la sèrie policial *Crimes en série*, i de 2006 a 2009, va interpretar el patriarca a *Les Tricheurs*. També ha dirigit obres de teatre com *Plus si affinités* i actualment protagonitza *Non à l'argent!* a partir del 2017. El 2011, va oferir un espectacle de comèdia en solitari anomenat *Alone Man Show*. Actualment, s’està presentant a *Le Duplex*, que va estrenar-se al febrer del 2024 i tornarà el 12 de setembre del 2024 al Théâtre de Paris, així com a *Le Bémol* i *Vols au Musée de la Croûte*. Un llibre, *La Bible des Inconnus*, que relata els seus quaranta anys de treball conjunt, s’ha programat per a la publicació el 2 d’octubre del 2025. També participa en un seminari web anomenat 'Bas les Masques' amb Roméo Cournal i té una passió per les conquilles marines.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Pierre Douglas

Pierre Douglas, nascut Pierre Melon el 17 d'agost de 1941 a Saint-Germain-en-Laye, és una figura multifacètica francesa. El seu segon nom de bateig, Douglas, reflecteix l'admiració del seu pare per Douglas Fairbanks. Actua com a periodista, *chansonnier* (cantautor) i actor, i és reconegut com a humorista. La carrera inicial de Douglas va començar el juliol de 1970 amb el periodisme, treballant com a reporter per Europe 1 abans d'unir-se a RTL el 1973. Va presentar notícies de televisió regional a France 3 Limoges el 1976 i posteriorment va treballar dins del servei polític a TF1 a partir de gener de 1977. Un canvi significatiu es va produir al juliol de 1977 quan Douglas va començar a actuar en escenari després de conèixer Thierry Le Luron. Va guanyar ràpidament protagonisme, co-presentant el programa matinal de France Inter amb Annette Pavy del 1978 al 1982. Van seguir aparicions addicionals a la televisió, incloent-hi la co-presentació d’ Incroyable mais vrai! a Antenne 2 amb Jacques Martin el 1980 i la presentació de La Fortune du pot a France Inter fins a la seva cancel·lació a l'agost de 1982. També va presentar Restez donc avec nous a TF1 al costat de Denise Fabre i Garcimore. Els crèdits d’actuació de Douglas inclouen produccions teatrals amb Robert Manuel i Bernard Ménez, i papers cinematogràfics al costat de Jean Poiret, Michel Serrault i Lino Ventura. Va aparèixer a *La Deuxième Vérité* (2003) i *Sous le soleil*, i va participar en el cabaret al Théâtre des Ânes el 2006 i el 2007, contribuint a *Sarkozix le Gaulois*. El 2013, va protagonitzar *La Nuit des étoiles* i va interpretar el paper principal a l'obra en solitari de Jean-Pierre Dopagne, *Prof!*, que es va estrenar al Festival d'Avinyó. Des del 2016, és un personatge habitual a la sèrie de televisió *Scènes de ménage* com a Victor. És membre de l'Acadèmia Alphonse Allais des del 2016 i va publicar *On n'a pas fini de rigoler* al novembre de 2007. La formació musical de Douglas inclou onze anys d'estudis de direcció orquestral amb Jean-Claude Hartemann, i actualment pren lliçons de piano al Conservatori de Saint-Maur des Fossés. Està programat per actuar amb Adrian Washington, Bruce Brilliance, Ben Katzner, Khadijah Cooper i Comrade Tripp.

Veure el perfil