Nascut a Kurashiki, prefectura d'Okama, Isamu Nagato va seguir la carrera actuant, centrant-se principalment en personatges vedics. Els assistents van arribar a conèixer-lo millor per a la representació de Sakura Kyjur 2001 a les tres sagues exteriors.
El humorista, actor i cantant japonès Enoken (エノケン), nascut l'11 d'octubre de 1904 al barri d'Aoyama a Tòquio, era àmpliament conegut arreu del Japó. El seu nom de bateig era 榎本健一. Va començar la seva carrera a l'escena a Asakusa als anys vint, inicialment com a membre del cor de l'òpera 'Carmen' al març de 1922 a la Sala Kinryu. Des de 1919, va ser aprenent de l'actor 柳田貞一 al 'Konishi Grand Opera'. Els seus pares eren propietaris d'una botiga de cracers de arròs, i un acte improvisat de menjar grans de arròs com un mico al voltant de 1923 el va portar a dedicar-se a la comèdia. L'estil còmic d'Enoken combinava cant, dansa, acrobàcies i improvisacions. Va influir significativament en el teatre de Tòquio abans de la Segona Guerra Mundial a través dels seus espectacles escènics, aparicions a la ràdio i papers al cinema. Després del Gran Terremot de Kantō de 1923, va canviar el seu focus cap al teatre còmic i va interpretar esquets còmiques amb amics a Kyoto. El 1929 es va unir a la companyia Casino Folies, guanyant popularitat pel seu humor ràpid i sense sentit, i aquell mateix any va fundar breument 'Casino-Fourlee'. El 1930, va llançar la seva pròpia companyia, Enoken Gekidan. Va protagonitzar Enoken no Seishun Suikoden el 1934, dirigida per Kajirō Yamamoto, guanyant popularitat a nivell nacional, i més tard va aparèixer en la primera pel·lícula sonora, Enoken no Seishun Suito-den (1940). Va col·laborar amb els directors Kajirō Yamamoto, Nobuo Nakagawa i Akira Kurosawa en pel·lícules, incloent-hi aparèixer a La cua del tigre de Kurosawa. Els seus moviments enèrgics a l'escenari eren un tret distintiu de les seves actuacions. Enoken va continuar sent un actor còmic popular durant els períodes pre- i postguerra, sovint protagonitzant pel·lícules de drama històric i drama samurai, parodiant figures històriques japoneses com Kondō Isami i Sakamoto Ryōma. També va aparèixer en altres pel·lícules notables com Enoken no Chakkari Kinta , Enoken no Hokkai-bo i Son Goku . Va gravar moltes cançons per a Polydor, versionant cançons de jazz populars i melodies estrangeres amb lletres modificades. Era considerat "El Rei de la Comèdia", i la seva època sovint es referia com a 'Enoken-Ryūpa' al costat de Kokawa Ryūpa. Va rebre la Medalla del Lliri Purpúria el 1960. Malauradament, la necrosi de la seva cama dreta als anys 50 va provocar l'amputació i va truncar la seva carrera, tot i que va fer un retorn al Teatre Shinjuku Koma el 1963 amb una cama pròtesica. Va morir el 7 de gener de 1970, a causa d'una insuficiència hepàtica als 65 anys, després d'un ictus causat per ser estafat durant una gira a Taiwan. Les seves contribucions al entreteniment japonès es conserven als Arxius de l'NHK.
Mato Fujita, el nom del naixement de Mato Harada, era un actor japonès. Va néixer al districte d'Ikebukuro de Tòquio, el fill de l'estrella silenciosa de l'Schttiff, Rintar Fujima, i va començar a treballar com a humorista el 1952.
Pinko Izumi, també coneguda com ピンクイズミ als llocs web de comèdia, és una actriu i cantant japonesa nascuda Sayo Takemoto a Nihonbashi, Tòquio, l'11 de setembre de 1947. Va assistir a l'Escola Elemental Higashi-Shinagawa Número 2 de la Prefectura Metropolitana de Tòquio i a l'Escola Intermèdia Municipal de Shinagawa Hino abans de deixar els Estudis Superiors de Música del Japó el 1966. La seva carrera va començar com a *kayo enkagakusha* (intèrpret de cançons i converses) amb el nom de Mari Misaka, sota la tutela de Makoto Maki. Aquest període va implicar treballar en clubs de cabaret, on va experimentar condicions difícils incloent-hi assetjament i comentaris ofensius del públic. La transició d'Izumi a la televisió va arribar el 1975 quan el seu estil d'expressió amussant va portar-la a un rol com a reportera a Television Sanmen Kiji Weekender , cosa que va provocar un canvi de nom a Pinko Izumi. El seu primer reportatge va implicar l'observació del comportament sexual dels porcs, i ràpidament va guanyar atenció, cosa que va portar a invitacions a drames televisius del director de TBS Nobuichi Kamikata. Va debutar com a actriu aquell mateix any amb Kobe International Gang i va protagonitzar el seu primer drama, Hanafubuki Hashigo Kazoku . El 1977, va publicar el seu senzill debut, “Airen Chō” (Papallona Melancòlica), que va tenir un èxit moderat, arribant al número 37 dels charts d'Oricon i venent 109.000 còpies. Va expressar un desig de llarg termini d'aparèixer a la NHK Kohaku Uta Gassen , aconseguint finalment aquest objectiu el 2014. La carrera de Pinko Izumi s'ha estès per dècades i ha abastat diversos rols a la televisió, el cinema i l'escenari. És particularment reconeguda pel seu paper de Fuji a la drama taiga de NHK Oshin (1983-1984), que li va valer un gran reconeixement. Ha aparegut freqüentment en obres de Bridda Sugita després dels elogis del guionista d' Oshin . Va protagonitzar Sanga Moyu (1984), Inochi (1986) i Onna Taikoki (1981) com a Asahi no kata. Des de 1990, ha estat una figura constant a Wataru Seken wa Oni Bakari , interpretant Kojima Satsuki. També va aparèixer a Onna to Ai to Mystery del 2001 fins al present i va interpretar Kaneko Akiko a Blackjack ni Yoroshiku (2003) i Kato Kimie a Misora Hibari Tanjo Monogatari (2005). Va protagonitzar Old Car (2023) i està programada per aparèixer a Zagin de Shisu! (2024). El 1989, es va casar amb el gastroenteròleg Motoe Kabemoto. Les seves contribucions al entreteniment japonès van ser reconegudes el 2019 amb el Premi del Comissari d'Afers Culturals i l'Orde de l'Alba Ascendent, 4a Classe, Raigs daurats amb Rosetó.
San'yūtei Enraku VI, també conegut com 三代亭 圓楽VI, va ser un humorista i actor japonès de rakugo. Nascut Yasumichi Ai el 8 de febrer de 1950 al barri de Sumida a Tòquio, es va convertir en un mestre del rakugo, una forma d'art còmic tradicional japonès de narració d'històries. Va començar el seu camí cap al món del rakugo mentre estudiava a la Universitat Aoyama Gakuin, sota la tutela de San'yūtei Enraku V. Inicialment conegut com a San'yūtei Rakutarō, va començar com a portador de borses per al 5è San'yūtei Enraku el 1970 i posteriorment va ser reclutat. Va graduar-se a la Facultat de Dret de la Universitat Aoyama Gakuin. La carrera d'Enraku va progressar de manera constant durant els anys 70 i 80. Esdevingué professional (ni-tsu-me) al juliol de 1976 i es va unir al repartiment de ‘Rasen-chō’ el 28 d'agost de 1977. El 1978, va deixar la Rakugo Kyokai juntament amb el seu mentor a causa d'un desacord, unint-se posteriorment a la Rakugo Sanyū Kyōkai. La seva dedicació a l'ofici va ser reconeguda amb el Premi Esperança del Gran Premi de l'Entreteniment en Emissió al gener de 1979 i va aconseguir ple estatus professional (shingata) al març de 1981. El programa de comèdia Shōten de Nippon TV era un escenari freqüent per a les seves actuacions, on va mostrar les seves habilitats còmiques. Al llarg de la seva carrera, Enraku també va participar en l'organització d'esdeveniments. A partir del 2007, va produir el Hakata Tenjin Rakugo Matsuri a la ciutat de Fukuoka, un festival de rakugo que va continuar amb l'ajuda de l'oficina Mamakana. Va heretar el nom San'yūtei Enraku al març del 2010, cosa que va marcar una fita important. Tot i que va afrontar reptes personals, incloent-hi una confessió d'una aventura extramatrimonial el 2016 i diagnòstics de càncer colorectal al voltant del 2008, càncer de pulmó al setembre del 2018 i un tumor cerebral al juliol del 2019, va continuar actuant. Al gener del 2022, la seva agència va anunciar que estava sotmès a tractament per un ictus i càncer de pulmó. Va oferir una actuació en duo amb el seu deixeble Izuchin Kazuo al juny del 2021. El càncer de pulmó va acabar amb la vida de San'yūtei Enraku VI el 30 de setembre del 2022; tenia 72 anys.
Sanma Akashiya, nascut Takafumi Sugimoto l'1 de juliol de 1955, és un humorista japonès, presentador de televisió, actor i director. Prové de Kuzu-town, Districte d'Higashimuro, Prefectura de Wakayama, però es va criar a la ciutat de Nara, Prefectura de Nara. Representat per Yoshimoto Kogyo, va començar la seva carrera amb l'aspiració de convertir-se en un humorista *rakugo*, entrenant com a deixeble de Shofukutei Shonosuke de segona generació i debutant com a Shofukutei Sanma. El seu mentor més tard el va recomanar que passés a ser un talent. L'estil còmic de Sanma Akashiya se sol caracteritzar per la seva capacitat de mantenir converses, incorporant sovint l'humor relacionat amb les seves dents frontals prominents. Va aparèixer inicialment a la televisió al gener de 1976 a '11PM' i va formar part de la unitat còmica ‘Beeru 7’ a partir de 1977. Va obtenir un reconeixement addicional convertint-se en habitual a 'Young Town' a Nara a l'octubre de 1977, i posteriorment a 'Laughin' Good Time!' des de 1980. Les seves aparicions en cada episodi de 'FNS 27 Hour Television' li han guanyat el sobrenom de ‘Sr. 27 Horas de Televisió’. També va protagonitzar el seu primer drama al desembre de 1980, anomenat 'Nonki-kun'. Considerat un dels "Tres Grans" còmiques del Japó al costat de Beat Takeshi i Tamori, Sanma Akashiya ocupa un lloc important en l'entreteniment japonès. Al llarg de la seva carrera, Sanma Akashiya ha mantingut una presència destacada a la televisió. Actualment presenta diversos programes, incloent 'Odoru! Sanma Goten!!', 'Tūkai! Akashiya TV', 'Honmadekka!? TV' i 'Sanma Improvement Committee'. L’actor Ken Watanabe es va casar amb l’actriu Shinobu Otake al setembre de 1988; la seva relació va començar durant la producció de la sèrie dramàtica Danjo Shichinin Natsumonogatari. El 1989, van rebre una filla, Imalu Otake, que va començar la seva carrera com a artista (tarento) el 2009, actuant amb el nom artístic IMALU. La parella es va divorciar al setembre de 1992 però van romandre amics i apareixen ocasionalment junts en programes de varietats. Sanma Akashiya recentment va aparèixer com a convidat a 'Shin jijitsu! Orinpikku-mei bamen saikyō-kin medal award' al juliol de 2024.
La seva Maya Morishige, una tesiia japonesa i còmica, va néixer a Hirakata, Osaka. Després de completar els seus estudis a Kitano Middle School, va anar a la Universitat de Waseda. Primer va prendre l'escenari com a actor, després va unir-se a NHK com a anunciador situat a Manchukuo. El seu robatori al cinema va travessar una cadena De parts humoroses, especialment el president de la companyia conditiona de l'Shaach 192 (Sttion Front KB) i la sèrie produïda per Toho. Durant el transcurs de la seva carrera, va realitzar en gairebé 250 pel·lícules, i va ocupar les dues opcions modernes i les peces de període jidagiki. En el tauler teatre es va guanyar l'acclaim per representar Tevye en el cérvol japonès de Fidler a la teulada. Morishige també va aparèixer en nombrosos drames de televisió i programes especials, i El 1975 es va convertir en un convidat inaugural a la conversa de Tetsuko Kovens room. Va servir durant molts anys com a president de la Unió d'Actors Japó, i El 1991 l'Emperador el va honorar. Amb l'ordre de Cultura.
Boo Takagi fa comèdia i música a tot el Japó. Li van donar el nom del naixement de Tomonosuke Takagi. També serveix com a membre del troupte The Drifters.
A Takaki ishishi, un expert japonès que treballa com a humorista, cantant i actor, es va elevar a la meitat dels Túnels de la comèdia duo i com a membre del grup Yaen juntament amb Noriake Kinhishi.
En els anys 1950, Tony Tani (Suïssa) es va aixecar per la fama com a estudiant japonès, i El seu personatge de l'escenari més d'Antkathetop es burlava de les carictures nord-americanes del Japó i de la representació cultural deixat per l'ocupació dels EUA.
El Tsutomu Sekine treballa al Japó com a humorista, cantant i televisió. A principis de la seva carrera va adoptar el moniker Rabbit Sekine. Està gestionat per l'agència Assai Kikaoku. La seva filla és el talent Mari Sekine.
Jo Oizumi, sovint conegut pel sobrenom de Yo-chan, és un artista polifacètic nascut el 3 d'abril de 1973 a Ebetsu, Hokkaido. Ha residit a Sapporo des de 1984 i es va graduar a l'Institut Moiwa de Sapporo. Després d'una breu temporada a la Universitat de Benestar Social de Tòquio després de no haver superat els exàmens d'accés a la universitat dues vegades, va estudiar negocis a la Universitat Hokkai Gakuen, on es va graduar el 1996. Amb una alçada de 178 cm, Oizumi està representat per Creative Office Cue i Amuse. L'Oizumi va començar la seva carrera en el món de l'espectacle el 1995, debutant al programa nocturn *Nits Mosaïc* i interpretant el Genki-kun de segona generació. El 1996, va cofundar la unitat teatral i musical Team Nacs amb amics, un grup que posteriorment aconseguiria reconeixement nacional. De 1996 a 2002, va protagonitzar la popular sèrie de televisió *Dilluns a Downtown*, que va assolir un pic d'audiència del 18,6% el 1999. També va participar en la Tropa Inada de 1995 a 2004 i en la unitat musical FAN TAN de 1995 a 2004. El seu debut cinematogràfic va tenir lloc a *Gamera 2: L'atac de Legió* el 1996. Els talents d'Oizumi s'estenen més enllà de la televisió i el teatre; és cantant, compositor, actor de veu, narrador, mestre de cerimònies, còmic, imitador, director de cinema, autor, director, guionista, lletrista i compositor. Va posar veu al professor Hershel Layton a partir del 2007 i ha contribuït a diverses pel·lícules de Studio Ghibli, incloses El viatge de Chihiro i El castell ambulant . Va obtenir encara més reconeixement per les seves actuacions en pel·lícules com River (2003) i guanyant el Premi del Cinema Japonès al millor actor el 2012 per Tantei wa BAR ni Iru . També ha aparegut en nombroses pel·lícules relacionades amb Hokkaido, incloses Happiness Bread (2012), Llàgrimes de raïm (2014) i Sky Restaurant (2019), aquesta última guanyant un premi al Sonoma International Film Festival. Actualment, Oizumi és el director del programa de SONGS des del 2018, i va presentar l'NHK Kōhaku Uta Gassen del 2020 al 2022. També és el mestre de cerimònies de The Masked Singer Japan (2021) i presentarà una emissió especial d'aniversari el 2025. Va publicar un àlbum recopilatori, "YO OIZUMI ALL TIME BEST" al març del 2024 i va emprendre una gira de recital que va culminar amb una actuació al Nippon Budokan. Està casat amb Kumiko Nakajima des de maig del 2009, i es va convertir en pare el 2011; el seu germà, Jun Oizumi, és l'alcalde de Hakodate.
Albània
1
Armènia
1
Argentina
24
Àustria
28
Austràlia
22
Azerbaidjan
1
Bèlgica
13
Bulgària
31
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
12
Canadà
48
Suïssa
17
Xile
8
Camerun
1
Xina
7
Colòmbia
2
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Estònia
5
Egipte
4
Espanya
74
Finlàndia
15
França
211
Regne Unit
148
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Hongria
7
Indonèsia
8
Irlanda
20
Israel
9
Índia
11
Iraq
3
Iran
6
Itàlia
136
Jamaica
1
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
1
Líban
5
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
3
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
1
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
1
Uzbekistan
1
Vietnam
1
Sud-àfrica
2
Japó té una de les cultures còmico-tesurals més distintives del món, amb una àmplia gamma d’intèrprets que treballen a través de la televisió, la comèdia en estil de monòleg, manzai, conte, rakugo, cinema, teatre i entreteniment digital. La comèdia japonesa, sovint anomenada de manera àmplia *owarai*, inclou molts formats i tradicions de representació diferents en lloc de dependre d’un únic estil.
Tòquio i Osaka són centres importants de la comèdia japonesa, amb Osaka particularment associada a la tradició del manzai del país. Els programes de televisió de comèdia i els programes de varietats també han tingut un paper important en fer que els humoristes siguin coneguts pel públic de tot el Japó.
Japó ha produït molts humoristes que s'han convertit en personalitats destacades de la televisió i l'espectacle. Noms coneguts associats a la comèdia japonesa inclouen Takeshi Kitano, Hitoshi Matsumoto, Sanma Akashiya, Tamori, Shinsuke Shimada, Downtown, Cocorico, Sandwichman i Audrey.
Els còmic japonesos sovint treballen com a part de parelles o grups humorístics en comptes de fer actuacions exclusivament com a comediants individuals. Alguns també s'han convertit en presentadors de televisió, actors, cineastes, escriptors i productors, fent que la comèdia sigui una part important de la indústria de l'entreteniment més àmplia del Japó.
Una nova generació d'intèrprets també ha creat audiències a través de YouTube, plataformes de streaming, podcasts i xarxes socials, afegint nous formats a les tradicionals formes còmiques del Japó.
La comèdia japonesa inclou diverses formes distintes. La manzai és una actuació per a dues persones en la qual els còmedis solen interpretar rols contrastants, amb un intèrpret que fa les bases i l'altre respon amb acudits, correccions o comentaris ràpids. El conte s’assembla més a la comèdia d’esquetes, utilitzant personatges i situacions per crear històries humorístiques.
Una altra forma tradicional és el rakugo, en què un sol intèrpret explica una història humorística mentre està assegut, utilitzant canvis de veu i expressió per representar diferents personatges. Aquestes tradicions conviuen amb la comèdia televisiva contemporània, la improvisació i altres formes d'espectacle en viu.
Els còmic japonesos sovint exploren situacions quotidianes, relacions, comportament social, feina i observacions culturals. El joc de paraules, el temps, les reaccions exagerades i els personatges còmiques ben desenvolupats poden ser elements importants de les actuacions.
La televisió és central a la cultura còmica japonesa. Els programes de varietats sovint presenten còmedis al costat d'actors, músics i altres artistes, mentre que els concursos de comèdia i els programes especials ofereixen oportunitats perquè els intèrprets obtinguin reconeixement nacional.
Japó també té una sòlida infraestructura de comèdia en viu, especialment a Tòquio i Osaka. Teatres de comèdia i llocs d'entreteniment ofereixen espais per a actius consagrats i també per a intèrprets que desenvolupen el seu material.
Les plataformes digitals han afegit una altra dimensió a l'escena. YouTube, els serveis de *streaming* i les xarxes socials permeten als còmedis i grups de comèdia japonesos arribar directament al públic i experimentar amb formats fora de la televisió tradicional.
Sigui que t'interessin els comediants japonesos, els intèrprets de manzai, els conjunts còmiques, el rakugo tradicional o la comèdia japonesa contemporània, Japó ofereix una col·lecció notablement variada d'estils i personalitats.
Explora GiggleTime per descobrir còmiques i còmics del Japó, aprèn més sobre els artistes individuals i explora la comèdia japonesa al costat de còmiques i còmics de països d'arreu del món.
